El verb contactar (que té el sentit d'establir contacte) és intransitiu i, per tant, el pronom que l'acompanya com a complement verbal no és un complement directe, sinó que s'introdueix amb la preposició amb. Per exemple:

Hem contactat amb ella per videotrucada. (i no L'hem contactada...)
Contacta amb nosaltres. (i no Contacta'ns)
Contacteu amb mi. (i no Contacteu-me)

En contextos en què se simplifica molt el text, com ara en missatges publicitaris o en llocs web en què interessa establir comunicació amb algú, es pot fer servir senzillament el nom Contacte.