Resultats de la cerca frase exacta: 18

Diccionari de la llengua catalana
1. comprometre
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en una situació crítica (una cosa valuosa). Comprometre en un negoci tota la seva fortuna. No vull comprometre la meva dignitat tenint tractes amb aquest. Amb tants excessos ha compromès la seva salut. Mesclar (algú) en un afer, posant-lo en una situació [...]
2. comprometement
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de comprometre o de comprometre's. [...]
3. engatjar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lligar amb una promesa, amb una convenció. Engatjar la seva paraula. Comprometre's.  [...]
4. comprometedor -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que compromet o pot comprometre algú. Paraules comprometedores. Una persona comprometedora per la seva manera de parlar i obrar. [...]
5. implicar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Involucrar, comprometre, (algú) en un afer, especialment delictuós. Alguns militars han estat implicats en el cop d'estat. El van implicar en un afer de corrupció. [...]
6. previngut -uda
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que pren precaucions, previsor. Home previngut no és vençut. Advertit per endavant d'alguna cosa. Previngut del que passava, no s'hi va comprometre. [...]
7. plenipotència
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Document de l'autoritat competent de l'Estat, pel qual es designa una o més persones per a representar l'Estat i comprometre'l internacionalment. [...]
8. embrocar 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar la broca o broques (a un rusc). Posar la broca (a un torn, a un filaberquí, etc.). Comprometre (algú) a alguna cosa. Ficar-se en negocis, en qüestions, en assumptes, etc., difícils. [...]
9. ratificació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de ratificar; l'efecte. Declaració de voluntat per la qual una persona confirma els negocis que un altre ha conclòs en nom seu sense autorització. Aprovació d'un tractat o d'un acord internacional pels òrgans interns competents per comprometre internacionalment l [...]
10. reputació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Opinió en què és tingut algú o alguna cosa. Són persones de molt bona reputació. Amb aquesta mala reputació, qui vols que li doni feina? La seva família sempre ha gaudit d'una bona reputació. Un gerent que va comprometre la reputació de l'empresa.  [...]
Pàgines  1 / 2 
Pàgina  1  2  Següent >>