Que actua amb prudència. Són persones molt prudents i no comentaran aquest fracàs. Sigues prudent en parlar. Fet, dit, amb prudència. Una actitud prudent. Unes paraules prudents. [...]

adj 1 [moderat] prudente, moderado -da, discreto -ta. 2 [cautelós] prudente, cauteloso -sa, precavido -da, cauto -ta. 3 [un acte, unes paraules] prudente, sensato -ta, discreto -ta, razonable.  [...]

circumspecte caut cautelós, prudent davant un perill probable. considerat discret(en el parlar) tocato tocat i posat, que va amb molt de compte, que es mira molt a fer les coses. mirato remirat, que és prudent en allò que fa o que diu. assenyato sensat anar amb peus de plom, ésser prudent [...]

Dins de l'àmbit del dret i de l'administració, quan un jutge dicta o ordena una ordre, s'utilitza sovint l'expressió al seu prudent arbitri. En aquest cas, és preferible fer servir les formes al seu arbitri o segons el seu arbitri, ja que són construccions més neutres i tenen el mateix significat [...]

Dir alguna cosa que seria millor, més prudent, de callar, que calia tenir callada. [...]

Amb prudència, d'una manera prudent. [...]

Tal que és per infondre terror a qualsevol. Era prudent en la pau i terrible en la guerra. Una amenaça terrible. El temporal provocava onades terribles. Excessiu en alt grau, molt gran, molt impressionant. Tinc una fam terrible. Sentia uns dolors terribles, insuportables. [...]

que es diu, no donar-se per al·ludit. Quan li he reclamat els diners que em deu, ha fet la desentesa. En aquest afer tan delicat, considero prudent fer el desentès.  [...]

possessius, numerals, quantitatius, indefinits, interrogatius, relatius. Adjectius especificatius, explicatius. Mot d'aquesta categoria. El mot prudent és un adjectiu. adjectiu absolut Adjectiu no susceptible de rebre morfemes de grau comparatiu ni superlatiu. adjectiu adverbial Adjectiu que [...]