Cerca

Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 3.950

1. Pronúncia de la vocal neutra en determinats sectors urbans
Font Fitxes de l'Optimot
En determinats sectors urbans dels parlars centrals, s'observa una tendència a pronunciar una a en comptes de la vocal neutra. Aquesta pronúncia, tanmateix, no és acceptable. Per exemple: escolta (la e i la a s'han de pronunciar com a vocals neutres, i no com a a, ascolta) dies (la e s'ha de [...]
2. Pronúncia de vídeo i estéreo
Font Fitxes de l'Optimot
En la majoria de parlars orientals, en posició àtona, el sistema vocàlic es redueix a tres vocals: vocal neutra, [i] i [u]. Ara bé, en alguns casos concrets no hi ha reducció vocàlica o aquesta reducció no es produeix de manera general.  Un d'aquests casos és la terminació -eo dels mots vídeo i [...]
3. Pronúncia de noms propis acabats en -es: Balmes, Pedralbes, Sitges...
Font Fitxes de l'Optimot
Malgrat que, en els parlars orientals, de vegades no es neutralitza la vocal e en certs noms propis acabats en -es en posició àtona, com ara Balmes, Blanes, Pedralbes o Sitges, aquestes pronúncies sense neutralització de la e no són acceptables. Font: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana [...]
4. Pronúncia de a/e àtona en nord-occidental i parlars valencians
Font Fitxes de l'Optimot
alguns parlars nord-occidentals (sobretot a la plana de Lleida), la a àtona final se sol pronunciar com a e oberta: alta, tassa, Lleida. En diversos parlars valencians, la vocal àtona a a final de mot es pronuncia e oberta o o oberta si en la penúltima síl·laba hi ha una e oberta tònica o una o [...]
5. Pronúncia dels mots prefixats i compostos
Font Fitxes de l'Optimot
pronuncia u la o de contradir i vocal neutra la primera e de entrepà) o bé no es neutralitza (es pronuncia o la o de contradir i e tancada la primera e de entrepà). En els registres formals, aquesta última solució, sense neutralització, és la més general. Font: Gramàtica de la llengua catalana de l [...]
6. Pronunciació d'una vocal de suport
Font Fitxes de l'Optimot
, Esparta, Estocolm; Escipió, Estrabó, Estuard Aquesta vocal de suport no apareix en manlleus en què la essa va seguida d'una u semivocal. En canvi, encara que no estigui representada gràficament, es pronuncia en certs noms comuns i propis no adaptats que provenen d'altres llengües. Per exemple: Sense [...]
7. Accentuació de la vocal e al País Valencià
Font Fitxes de l'Optimot
En els parlars valencians, d'acord amb la seva tradició ortogràfica ratificada per les Normes de Castelló (1932), és habitual i acceptable l'ús de l'accent tancat (en comptes de l'obert) sobre la e tònica corresponent, segons la pronunciació pròpia dels parlars occidentals. En els mots aguts [...]
8. Abreviatures de les vies urbanes: carrer, plaça, etc. / Adreces postals: escriptura
Font Fitxes de l'Optimot
9. Pronúncia de verbs acabats en -iar / cànvio o canvio?, estúdio o estudio?
Font Fitxes de l'Optimot
En els verbs acabats en consonant + -iar, com ara anunciar, beneficiar, copiar, denunciar, estudiar, etc., cal tenir en compte que les formes següents es pronuncien amb la vocal tònica a la i: Present d'indicatiu canvio, canvies, canvia, canvien (i no cànvio, cànvies, cànvia, cànvien) Present de [...]
10. Ús de la preposició 'de' en les vies urbanes / Adreces postals (escriptura)
Font Fitxes de l'Optimot
, carrer Gran de Gràcia.  En les adreces que s'escriuen amb la designació genèrica de la via urbana abreujada és possible, si es vol reduir l'espai que ocupen, suprimir la preposició i l'article. Per exemple: rda. del Guinardó o rda. Guinardó.  [...]
Pàgines  1 / 395 
Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>