En determinats sectors urbans dels parlars centrals, s'observa una tendència a pronunciar una a en comptes delavocalneutra. Aquesta pronúncia, tanmateix, no és acceptable. Per exemple:
escolta (la e i la a s'han de pronunciar com a vocals neutres, i no com a a, ascolta)
dies (la e s'ha de [...]
Enla majoria de parlars orientals, en posició àtona, el sistema vocàlic es redueix a tres vocals: vocalneutra, [i] i [u]. Ara bé, en alguns casos concrets no hi ha reducció vocàlica o aquesta reducció no es produeix de manera general.
Un d'aquests casos és la terminació -eo dels mots vídeo i [...]
Malgrat que, en els parlars orientals, de vegades no es neutralitza lavocal e en certs noms propis acabats en -es en posició àtona, com ara Balmes, Blanes, Pedralbes o Sitges, aquestes pronúncies sense neutralització dela e no són acceptables. Font: Gramàtica bàsica i d'ús dela llengua catalana [...]
Fitxa
7985/2Darrera versió: 17.04.2024
Títol
Pronúncia de a/e àtona en nord-occidental i parlars valencians
Resposta
En determinats parlars hi ha alguns fenòmens fonètics relacionats amb les vocals a i e àtones que són acceptables. Els més destacables són els següents:
En nord-occidental i en valencià, és habitual la pronúncia de a en comptes de e en la síl·laba inicial, si acaba en consonant, especialment en mots que comencen per en-, em-i es-: encetar, embut, escoltar. Aquest fenomen també afecta molts com eixut i eixugar o llençol i sencer.
En nord-occidental i en valencià septentrional, les formes verbals de tercera persona acabades en -a es pronuncien amb e tancada: (ell) cantava.
A més, en alguns parlars nord-occidentals (sobretot a la plana de Lleida), la a àtona final se sol pronunciar com a e oberta: alta, tassa, Lleida.
En diversos parlars valencians, la vocal àtona a a final de mot es pronuncia e oberta o o oberta si en la penúltima síl·laba hi ha una e oberta tònica o una o oberta tònica, respectivament: merla, serra, terra(e oberta); pilota, porta, posa (o oberta).
Font: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (1.3, punt 4)
alguns parlars nord-occidentals (sobretot a la plana de Lleida), la a àtona final se sol pronunciar com a e oberta: alta, tassa, Lleida.
En diversos parlars valencians, lavocal àtona a a final de mot es pronuncia e oberta o o oberta si enla penúltima síl·laba hi ha una e oberta tònica o una o [...]
, Esparta, Estocolm; Escipió, Estrabó, Estuard
Aquesta vocalde suport no apareix en manlleus en què la essa va seguida d'una u semivocal. En canvi, encara que no estigui representada gràficament, es pronunciaen certs noms comuns i propis no adaptats que provenen d'altres llengües. Per exemple:
Sense [...]
En els parlars valencians, d'acord amb la seva tradició ortogràfica ratificada per les Normes de Castelló (1932), és habitual i acceptable l'ús de l'accent tancat (en comptes de l'obert) sobre la e tònica corresponent, segons la pronunciació pròpia dels parlars occidentals.
En els mots aguts [...]
pronuncia u la o de contradir i vocalneutrala primera e de entrepà) o bé no es neutralitza (es pronuncia o la o de contradir i e tancada la primera e de entrepà). En els registres formals, aquesta última solució, sense neutralització, és la més general.
Font: Gramàtica dela llengua catalana de l [...]
un punt al final o bé amb una barra inclinada. Concretament, les abreviatures de les vies urbanes acaben amb un punt, llevat delade carrer, que pot acabar amb un punt (c.) o amb una barra (c/).
Si el mot sencer s'accentua, l'abreviatura ha de mantenir l'accent en el cas que lavocal corresponent [...]
En els verbs acabats en consonant + -iar, com ara anunciar, beneficiar, copiar, denunciar, estudiar, etc., cal tenir en compte que les formes següents es pronuncien amb lavocal tònica a la i:
Present d'indicatiu
canvio, canvies, canvia, canvien (i no cànvio, cànvies, cànvia, cànvien)
Present de [...]
, carrer Gran de Gràcia.
En les adreces que s'escriuen amb la designació genèrica dela via urbana abreujada és possible, si es vol reduir l'espai que ocupen, suprimir la preposició i l'article. Per exemple: rda. del Guinardó o rda. Guinardó.
[...]
Fitxa
7985/2Darrera versió: 17.04.2024
Títol
Pronúncia de a/e àtona en nord-occidental i parlars valencians
Resposta
En determinats parlars hi ha alguns fenòmens fonètics relacionats amb les vocals a i e àtones que són acceptables. Els més destacables són els següents:
En nord-occidental i en valencià, és habitual la pronúncia de a en comptes de e en la síl·laba inicial, si acaba en consonant, especialment en mots que comencen per en-, em-i es-: encetar, embut, escoltar. Aquest fenomen també afecta molts com eixut i eixugar o llençol i sencer.
En nord-occidental i en valencià septentrional, les formes verbals de tercera persona acabades en -a es pronuncien amb e tancada: (ell) cantava.
A més, en alguns parlars nord-occidentals (sobretot a la plana de Lleida), la a àtona final se sol pronunciar com a e oberta: alta, tassa, Lleida.
En diversos parlars valencians, la vocal àtona a a final de mot es pronuncia e oberta o o oberta si en la penúltima síl·laba hi ha una e oberta tònica o una o oberta tònica, respectivament: merla, serra, terra(e oberta); pilota, porta, posa (o oberta).
Font: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (1.3, punt 4)