91.
Documentació administrativa. El certificat. Criteris generals de redacció
[PDF, 734 kB]
Font
Documentació jurídica i administrativa
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
La claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció administrativa. Aquests principis es basen tant en la redacció acurada de la informació que s'hi expressa com en l'estructuració lògica i en blocs homogenis de la informació. La documentació administrativa parteix, gairebé [...]
|
92.
Documentació administrativa. El recurs. Criteris generals de redacció
[PDF, 734 kB]
Font
Documentació jurídica i administrativa
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
La claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció administrativa. Aquests principis es concreten tant en l'estructuració lògica i en blocs homogenis de la informació com en la redacció acurada de la informació que s'expressa. La docu- mentació administrativa parteix gairebé [...]
|
93.
Documentació administrativa. El saluda. Criteris generals de redacció
[PDF, 734 kB]
Font
Documentació jurídica i administrativa
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
La claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció administrativa. Aquests principis es basen tant en la redacció acurada de la informació que s'hi expressa com en l'estructuració lògica i en blocs homogenis de la informació. La documentació administrativa parteix, gairebé [...]
|
94.
Documentació administrativa. El saluda. Identificació de qui saluda
[PDF, 734 kB]
Font
Documentació jurídica i administrativa
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
- cindir-ne, tot i que en un document protocol·lari com és ara el saluda també hi poden aparèixer. [...]
|
95.
Documentació administrativa. El saluda. Nucli de la salutació
[PDF, 734 kB]
Font
Documentació jurídica i administrativa
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
En aquest apartat es fan constar el nom i els cognoms del destinatari o la destinatària i la informació sobre el motiu de la salutació (agraïment, felicitació, etc.), per mitjà d'un text ben breu. Com veiem, doncs, just després del verb principal, saluda , que és transitiu, hi apa- reix el [...]
|
96.
Documentació jurídica. administratiu. Criteris generals de redacció
[PDF, 734 kB]
Font
Documentació jurídica i administrativa
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
s'han de presen- tar juntament amb l'escrit d'interposició, que són els següents: ? El document que acrediti la representació de qui compareix, llevat que figuri a les actuacions d'un altre recurs pendent davant del mateix jutjat o tribunal, cas en el qual es pot sol·licitar que s'expedeixi un [...]
|
97.
Equivalències castellà - català. testigo m i f
[PDF, 932 kB]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
testigo m i f-testimoni m i f Persona que compareix a declarar davant la justícia per
tal de certificar com va ser un fet que ha vist o conegut personalment o sobre
el qual té dades.
ES: Testigo de cargo, de descargo. La testigo declaró con protección. Citar a alguien
como testigo.
CA: Testimoni de [...]
|
98.
Equivalències castellà - català. accidente en el trayecto m
[PDF, 932 kB]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
accidente en el trayecto m - accident en el trajecte / accident in itinere m Accident laboral
que té lloc anant a la feina o tornant-ne, o durant l'exercici de certes funcions
sindicals. [...]
|
99.
Documentació administrativa. La sentència. Exemple
[PDF, 734 kB]
Font
Documentació jurídica i administrativa
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
abstenció. 3. [?] La presidenta aixeca la sessió, de la qual, com a secretari, estenc aquesta acta. El secretari Vist i plau La presidenta [...]
|
100.
Presentació
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
freqüent i
pot presentar dubtes pel que fa a les formes més emprades i al seu ús en els textos.
El pes de les abreviacions en els llenguatges tècnics i científics és, actualment i en el mo-
ment en què es va publicar la primera edició d'aquest opuscle, indubtable. Es tracta d'un aspecte
més propi de [...]
|