FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina consistent en un bloc de fusta de forma de tronc de con, fixat a l'extrem d'un mànec concèntric, emprada per a afermar una capa de terra, de grava, etc. picó pneumàtic Martell pneumàtic proveït d'una eina plana que en percudir el sòl l'aplana. Martell de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer agut el tall o la punta (d'una eina, d'una arma). Aquest ganivet no talla: l'heu de fer esmolar. Gastar amb el fregadís. El pas de tants romeus ha esmolat les escales de l'ermita. De tant portar-los, se li han esmolat els baixos dels pantalons. Aguditzar (una facultat sensitiva o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina de fusta o de ferro de la qual se serveixen els fusters per a tenir premudes l'una contra l'altra dues peces encolades perquè quedin ben adherides. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina rotativa de tall emprada en el fresatge, formada per diferents arestes tallants disposades regularment al voltant del seu eix de rotació. Eina circular proveïda de diverses dents de tall afinat que, segons el seu perfil, serveix per a fer galzes, cadells, boets i motllures [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vara per a fer caure de l'arbre, batent-les, les nous, les garrofes, les olives, etc. Eina de batre formada per dos bastons lligats per una corda o una corretja. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina de tall afinat, del grup dels ribots, de dues fulles capiculades, l'una per a fer crestalls i l'altra per a fer solcs, emprada per fusters i ebenistes. [...]
