FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Trobar-se en el mateix lloc de l'espai. Dues figures iguals es poden superposar de manera que coincideixin. Els rajos reflectits coincideixen tots en el mateix punt. Ocórrer al mateix temps, ocupar el mateix període de temps. La meva arribada coincidí amb la seva partença. Els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer més ample, fer més gran de volum sense augmentar-ne la massa, fer ocupar més lloc. Dilatar, la calor, una barra de ferro. Dilatar el canal de la uretra. Els cossos es dilaten per la calor. La nina de l'ull es dilata en la foscor. Tenir l'estómac dilatat. Fer més [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Porció de matèria que ultrapassa la vora o els límits de l'espai que ha d'ocupar o emplenar. Caldrà llimar les rebaves. Porció d'argamassa escopida per les juntures de les pedres, dels maons, etc., quan hom els col·loca. Porció de material que resta al fil del [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. plaça forta [o plaça de guerra] Ciutat fortificada. Lloc, seient, assignat a una persona o a una cosa. A l'autobús no hi havia sinó dues places buides. Lloc a ocupar, que hom ocupa, en una oficina o en un centre de treball. Hi ha una plaça de sotsoficial vacant. Perdre la seva [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Separar d'un conjunt (un o més dels seus components) per a una acció especial o altre fi. El comandant destacà una companyia perquè anés a ocupar el turó. La mestra ha destacat unes noies de la classe que acompanyaran els pàrvuls. Fer ressaltar, fer més [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
local. Algú, omplir completament (un espai). Havia atapeït el garatge d'andròmines. La plaça es va atapeir de gent que volia veure el partit. Una gran quantitat d'elements, ocupar completament (un espai). Centenars d'exvots atapeïen les parets de la gruta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'ocupar o d'ocupar-se; l'efecte. L'ocupació de l'illa pels anglesos. Forces d'ocupació. En jur., situació provinent de la presa de possessió, amb títol o sense, d'un bé material. Allò en què hom està ocupat. Portar el nen a l'escola és [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocupar el lloc (d'algú) en un càrrec, en una dignitat, en la possessió d'alguna cosa, etc. El rei En Pere succeí el seu pare, el rei En Jaume. La marquesa succeí el marquès en la possessió del castell. El rei En Pere succeí al seu pare, el rei En Jaume. La [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocupar la capacitat (d'un receptacle, d'un buit). Omplir fins a la meitat una garrafa. Aquesta feina m'omple tots els matins. Això omple les meves esperances, les meves aspiracions. omplir el cap a algú Atabalar-lo contant-li, explicant-li, etc., un munt de coses. omplir el pap [o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
síndic, d'alcalde. Càrrec delicat, elevat. Investir algú d'un càrrec. Conjunt de funcions que ha d'acomplir la persona que ocupa un lloc de responsabilitat en una empresa, en una societat, etc. Càrrec de director, d'administrador, de tresorer. Ocupar, revestir, un càrrec. [...]