pendent. aiguavéso aiguavessant empit, vessant de muntanya. socoster, la part més alta d'un vessant. declivio declivitat Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

(≠ ampit) pujada, vessant. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Vessant orientat cap al sud. solell cara-sol Ant. Bagueny. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

precipici. a pic(hiperb.). El camí puja a pic. Ant. Pla o planer. 3 m. pendís costao coster penjant(d'una roca) rost. Vam córrer rostos avall. rampant, terreny rost. baixadao davallada davallanto davallador aiguavéso vessant(d'un terreny, una teulada, etc.) empit, íd. socoster, la part més alta d [...]

, on no creix ni herba. terramper, íd. terrellero terrellera, íd. en el vessant d'una muntanya. tenassa, clap de terra empedreïda que no es pot conrear. tenassar, conjunt de tenasses. sequeral, terreny sec, mancat d'aigua. Cp. estepa Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

. cota, nombre que en els plans topogràfics indica l'altura d'un punt sobre un pla pres per base. El comandant havia decidit la presa de la cota 404. eminència, lloc eminent. socoster, part més alta d'un vessant. mirandao mirador, lloc elevat des d'on hom pot mirar al lluny. talaia, torre des d'on es [...]

un sentit determinat. Les aigües d'aquest vessant s'arruen just davant del poble. arrossar-se, ajuntar-se a una persona determinada, de categoria, per fer-se veure, per treure'n algun profit. embrancar, ajuntar-se dos camins. A cent passes de casa embranquen les dues carreteres. [...]