Cerca

Resultats de la cerca frase exacta: 466

91. glossari
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Col·lecció de glosses o explicacions dels mots i passatges obscurs o difícils d'un autor o d'una obra. [...]
92. publicista
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que es dedica a la publicitat. Autor que escriu per al públic, especialment en diaris i en periòdics.  [...]
93. didascàlia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Nota breu que, en obres de teatre grec i llatí, forneix dades relatives a l'autor i a la representació. [...]
94. incomprès -esa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No comprès, que la gent no comprèn. Un autor incomprès. La societat la va fer una incompresa tota la vida. [...]
95. pseudògraf -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Atribuït a qui no n'és l'autor. Un recull de sermons pseudògrafs. Escrit pseudògraf. Persona que falsifica una escriptura. [...]
96. classicitzant
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que presenta trets clàssics, que segueix les normes del classicisme. Una obra d'art amb un estil classicitzant. Un autor classicitzant. [...]
97. pinzellada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Traç fet amb un pinzell. Expressió viva d'un tret característic. Amb una pinzellada, l'autor aclareix tot un període històric. [...]
98. escolàstic -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'escolàstica. Que es limita a la lletra d'un autor, formalista, no crític. Una interpretació escolàstica del marxisme. [...]
99. èxplicit
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Text breu posat al final d'un manuscrit o d'un incunable. L'autor consigna la data de composició a l'èxplicit.  [...]
100. humorista
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la facultat de l'humor. Autor d'obres, dibuixos, espectacles, etc., humorístics. Partidari de la doctrina mèdica de l'humorisme. [...]
Pàgines  10 / 47 
<< Anterior  Pàgina  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  Següent >>