Que anomena o invoca. Nom amb què hom s'adreça directament a una persona o cosa personificada. Cas de la declinació de llengües com ara el llatí o el grec que s'usa per a adreçar-se directament a una persona o cosa personificada. Cas vocatiu. [...]

Expressió usada com a vocatiu afectuós. Et poso aquest llucet, xato? Ai, xata del meu cor! Vas de vi. Embarcació de fons pla i poc calat que serveix per a traslladar molta càrrega i per a netejar l'obra viva dels vaixells sense entrar al dic. [...]

Dona noble. És una dama respectabilíssima. Realçant la idea de distinció i mai en vocatiu, senyora. Sembla una gran dama. Junta de dames. Dona noble a la qual es consagrava un cavaller. Morir per la seva dama. La dama dels seus pensaments. En el teatre, actriu amb [...]

relacionada amb la funció sintàctica que aquests realitzen dins l'oració. El llatí té sis casos: el nominatiu, el vocatiu, el genitiu, l'acusatiu, el datiu i l'ablatiu. En ling. generativa, marca abstracta relacionada amb la funció sintàctica que realitza un sintagma [...]