1.
vocatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que anomena o invoca. Nom amb què hom s'adreça directament a una persona o cosa personificada. Cas de la declinació de llengües com ara el llatí o el grec que s'usa per a adreçar-se directament a una persona o cosa personificada. Cas vocatiu. [...]
|
2.
El vocatiu
Font
Fitxes de l'Optimot
El nom amb què algú s'adreça directament a una persona o cosa personificada s'anomena vocatiu. El vocatiu s'utilitza, entre altres funcions, per saludar el receptor, captar la seva atenció, donar-li una ordre o assegurar-nos que es parla amb la persona que vol l'emissor. N'hi ha de diverses menes [...]
|
3.
vocatiu
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-iva adj 1 vocativo -va. m 2 gram vocativo. [...]
|
4.
cas vocatiu
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
Cas que expressa la interpel·lació directa d'una persona o d'una cosa personificada. [...]
|
5.
xato -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió usada com a vocatiu afectuós. Et poso aquest llucet, xato? Ai, xata del meu cor! Vas de vi. Embarcació de fons pla i poc calat que serveix per a traslladar molta càrrega i per a netejar l'obra viva dels vaixells sense entrar al dic. [...]
enfredorir
|
6.
dama 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dona noble. És una dama respectabilíssima. Realçant la idea de distinció i mai en vocatiu, senyora. Sembla una gran dama. Junta de dames. Dona noble a la qual es consagrava un cavaller. Morir per la seva dama. La dama dels seus pensaments. En el teatre, actriu amb [...]
|
7.
cas 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
relacionada amb la funció sintàctica que aquests realitzen dins l'oració. El llatí té sis casos: el nominatiu, el vocatiu, el genitiu, l'acusatiu, el datiu i l'ablatiu. En ling. generativa, marca abstracta relacionada amb la funció sintàctica que realitza un sintagma [...]
|
8.
vocativo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m gram vocatiu. [...]
|
9.
Es pot dir aquí té en català? / Com es diu aquí tiene en català?
Font
Fitxes de l'Optimot
acompanyades d'un vocatiu com ara senyor/senyora o, més col·loquialment, noi/noia, maco/maca, etc. Per exemple:
Senyora, la recepta, si és servida.
Tingui, el pa, senyor.
Té, noi, el canvi.
[...]
|
10.
Pare Noel / Com es diu Papá Noel en català? / Santa Claus
Font
Fitxes de l'Optimot
.
En el cas de Santa Claus, cal tenir en compte que en català aquesta forma no va precedida mai d'article personal, i com a vocatiu no es redueix el nom a Santa, tal com es fa en anglès.
De fet, però, es tracta de dos noms que corresponen originàriament a persones diferents. En els països anglosaxons [...]
|