41.
prim
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 primatxó, més aviat primet. esprimatxat abrinat subtilo sotil, d'una primor extrema. minsoo minse, de poc gruix. tènue, molt prim. fi, refí, de poc gruix. som, que té poca profunditat. Aquesta terra és molt soma. lleuger, prim, de poc cos. Un abric lleuger. Una capa lleugera de vernís [...]
|
42.
bany
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
medicinals calentes. piscina cambra de bany(en un apartament, una casa, etc.) lavabo, cambra de bany. 3 Recipient en el qual hom es banya. banyera(->) Cp. barca: caixa de fusta que conté el bany on s'immergeixen les peces de roba o les troques en les operacions del tint. 4 capa. Manuel Franquesa [...]
|
43.
transparent
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. diàfanCp. translúcid. Un objecte és diàfan quan deixa passar a través seu la imatge perfecta de l'objecte, com ara l'aire, un vidre, una capa d'aigua límpida; transparent diu menys que diàfan: un vel molt tènue, per exemple, deixa veure els contorns i, en part, la superfície de l'objecte [...]
|
44.
ferir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
el cap a algú; ferir-lo greument. obrir el cap(a algú), íd. rompre el cap, íd. urpar arpar unglejar urpejar urpir fer un trau(a algú), donar-li una ganivetada. enclavar, ferir la pota d'un cavall, etc., ficant-li un clau a la carn en ferrar-lo. alar, en el llenguatge dels caçadors, ferir un [...]
|
45.
cobrir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. emmantellar, cobrir amb un mantell o com amb un mantell. enverdescar, cobrir amb verdesca o ramatge. arenar, cobrir amb arena. sorrar, íd. envelaro entendar, cobrir amb vels o amb veles, amb tendals, etc. engomar, cobrir la terra (una capa de llot portat per la riuada). enllacar, íd. enllotar, íd [...]
|
46.
acompanyar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
cosa a un lloc sota la nostra vigilància i la nostra direcció. Conduir un cec. Conduir els soldats a l'assalt. reconduir, conduir al lloc d'on havia sortit. Cada vespre reconduïa la noia a casa seva. anar amb(algú) venir amb(algú) Cp. guiar, aguantar la capa (o l'espelma): acompanyar una parella d [...]
|
47.
navegar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
guinyades. bordejar, navegar contra vent fent bordades. orsar, orsejaro anar a l'orsa, navegar contra el vent. navegar de bolina, amb les veles de biaix, gairebé contra el vent. capejaro navegar a la capa llevantejar, navegar en direcció a llevant. ponentejar(en direcció a ponent) nordejar(en direcció [...]
|
48.
paper
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
embolicar coses delicades) paper verjurat(amb una filigrana de ratlles fines i molt acostades) paper setinat(que té la superfície molt fina) paper de vidre(Cp. Paper d'esmeril) paper encerato simpl. encerat(m.), paper amb una capa de cera o equivalent que serveix per a tancar una finestra, en lloc d'un [...]
|
49.
arribar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, una nau, després d'un viatge, a la vista d'un punt conegut. fer cap(a un lloc) Cp. venir 2 Atènyer el fi perseguit. pervenir atènyer accedir. S'usa sobretot en frases com: accedir al tron, al papat. reeixir. Ha reeixit a obtenir el que desitjava. 3 Per transcurs del temps, una època esdevenir [...]
|
50.
banc
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Massa que forma una capa horitzontal, estrat, esp. d'arena sota l'aigua. baix , elevació del fons que pot impedir el pas de les naus. alfac, banc de sorra format a l'embocadura d'un riu. Els alfacs de l'Ebre. sirte, banc de sorra. seca, baix d'arena o de roca a molt poc fondària. barra, banc de [...]
1 Seient estret i llarg. caixabanc o bancal, banc en què el seient és la tapa d'una caixa. pedrís, banc de pedra o maons. festejador, pedrís a cada costat de l'interior de la finestra. escó o escon, banc llarg amb respatller ample. banqueta, graó al llarg del peu d'un mur, que serveix de banc. arquibanc, banc amb dos o més caixons les tapes dels quals serveixen de seient. banca o banqueta, seient de fusta amb quatre petges, sense braços ni respatller, semblant a una taula baixa. → escambell, seient. 2 Fusta de forma rectangular, generalment gruixuda, sobre quatre petges, que serveix per a molts treballs o de suport. cantirer o poalera, banc de càntirs o de poals. banc de fuster banc de manyà capitell, cavall o cavallet, banc consistent en una post amb quatre petges, que serveix per a armar cadafals, llits, taules, etc. Amb quatre posts i un parell de capitells armarem una taula. 3 Massa que forma una capa horitzontal, estrat, esp. d'arena sota l'aigua. baix , elevació del fons que pot impedir el pas de les naus. alfac, banc de sorra format a l'embocadura d'un riu. Els alfacs de l'Ebre. sirte, banc de sorra. seca, baix d'arena o de roca a molt poc fondària. barra, banc de sorra, llarg i estret, que es forma a l'embocadura d'un riu. barbada, banc de sorra contigu a un clap d'algues, de roques, etc. glera o llera, areny de sorra gruixuda i còdols. 4 → veta. 5 Massa de peixos que avancen junts. barra. Una barra de tonyines. mola vol. Un vol de peixos (per anal.) mata motí mota. Una mota de sardines. (Alc.) Cp. esbart, escamot 6 Establiment bancari de crèdit. banca, comerç que fan els bancs. Casa de banca. Banca s'usa també per a designar tota la institució bancària d'un país o d'un grup (la banca alemanya, suïssa, etc.), i com a nom d'un establiment bancari determinat. casa de canvi, casa on hom pot anar a bescanviar moneda. taula (ant.). Una taula de canvi. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |