41.
prim
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 primatxó, més aviat primet. esprimatxat abrinat subtilo sotil, d'una primor extrema. minsoo minse, de poc gruix. tènue, molt prim. fi, refí, de poc gruix. som, que té poca profunditat. Aquesta terra és molt soma. lleuger, prim, de poc cos. Un abric lleuger. Una capa lleugera de vernís [...]
|
42.
bany
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
medicinals calentes. piscina cambra de bany(en un apartament, una casa, etc.) lavabo, cambra de bany. 3 Recipient en el qual hom es banya. banyera(->) Cp. barca: caixa de fusta que conté el bany on s'immergeixen les peces de roba o les troques en les operacions del tint. 4 capa. Manuel Franquesa [...]
|
43.
transparent
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. diàfanCp. translúcid. Un objecte és diàfan quan deixa passar a través seu la imatge perfecta de l'objecte, com ara l'aire, un vidre, una capa d'aigua límpida; transparent diu menys que diàfan: un vel molt tènue, per exemple, deixa veure els contorns i, en part, la superfície de l'objecte [...]
|
44.
ferir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
el cap a algú; ferir-lo greument. obrir el cap(a algú), íd. rompre el cap, íd. urpar arpar unglejar urpejar urpir fer un trau(a algú), donar-li una ganivetada. enclavar, ferir la pota d'un cavall, etc., ficant-li un clau a la carn en ferrar-lo. alar, en el llenguatge dels caçadors, ferir un [...]
|
45.
cobrir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. emmantellar, cobrir amb un mantell o com amb un mantell. enverdescar, cobrir amb verdesca o ramatge. arenar, cobrir amb arena. sorrar, íd. envelaro entendar, cobrir amb vels o amb veles, amb tendals, etc. engomar, cobrir la terra (una capa de llot portat per la riuada). enllacar, íd. enllotar, íd [...]
1 tapar encobertar protegir (→) vestir revestir recobrir embolcar embolcallar cobricelar (→), cobrir com amb un dosser o cobricel. sostrar, cobrir una construcció amb un sostre. ensostrar, íd. banyar. Banyar de morter la paret. trespolar, íd. teular, cobrir una casa amb una teulada. enllaunar, cobrir amb una llauna. enllandar, cobrir amb llandes o llantes una roda. enllatar, cobrir una cosa amb llates. enjoncar, cobrir el terra amb joncs, rames, fulles, flors, etc. espartar, cobrir una cosa amb espart. enfustar, cobrir una cosa amb fustes. embrostar, cobrir amb brosta una cosa emplomar, cobrir una cosa amb plom. Emplomar una teulada. embrossar, cobrir amb brossa una cosa (esp. una pila de carbó, una pila de fems). emporxar. Hem emporxat la terrassa de ponent. cofar, cobrir el cap amb qualsevol lligadura. pallar, cobrir de palla. Aquest hivern hem hagut de pallar les maduixeres. empallar, cobrir amb palla, guarnir amb un revestiment o un embolcall de palla. Les ampolles van totes empallades. empissarrar, cobrir amb trossos de pissarra. estorar, cobrir el paviment amb estores. encatifar, íd. amb catifes. emmantar, cobrir amb mantes. emmantellar, cobrir amb un mantell o com amb un mantell. enverdescar, cobrir amb verdesca o ramatge. arenar, cobrir amb arena. sorrar, íd. envelar o entendar, cobrir amb vels o amb veles, amb tendals, etc. engomar, cobrir la terra (una capa de llot portat per la riuada). enllacar, íd. enllotar, íd. enrovinar o enrubinar, íd. colgar. L'aigua colgava tots aquells horts. submergir, cobrir un espai de terreny amb un líquid. L'aiguat ha submergit els carrers baixos. inundar, íd. encendrar, cobrir amb cendra. Encendrar el braser. calçar, cobrir de terra la soca d'una planta. emborrassar, cobrir d'una capa de llard una vianda que ha de rostir-se. cuirassar o encuirassar, cobrir d'una cuirassa. Un vaixell cuirassat amb planxes d'acer. blindar, cobrir amb planxes de ferro o acer una nau o un altre objecte. arrebossar (→) encasquetar-se, cobrir-se amb el barret, gorra, etc., ficant-lo fins a les orelles. embrossar-se, cobrir-se de brossa un bosc, un camí, etc. → amagar, omplir, protegir, abrigar. 2 Acoblar-se el mascle amb la femella. posseir (→) tirar-se (vulg.) muntar (esp. el cavall, l'ase, etc.) saltar (v. tr.) Algunes espècies tenen un verb propi: amarrir (l'ovella) torir (el bou. Alc.) caponar (l'aviram) averrir (el porc) 3 Cobrir-se el temps: → ennuvolar-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
46.
acompanyar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
cosa a un lloc sota la nostra vigilància i la nostra direcció. Conduir un cec. Conduir els soldats a l'assalt. reconduir, conduir al lloc d'on havia sortit. Cada vespre reconduïa la noia a casa seva. anar amb(algú) venir amb(algú) Cp. guiar, aguantar la capa (o l'espelma): acompanyar una parella d [...]
|
47.
navegar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
guinyades. bordejar, navegar contra vent fent bordades. orsar, orsejaro anar a l'orsa, navegar contra el vent. navegar de bolina, amb les veles de biaix, gairebé contra el vent. capejaro navegar a la capa llevantejar, navegar en direcció a llevant. ponentejar(en direcció a ponent) nordejar(en direcció [...]
|
48.
paper
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
embolicar coses delicades) paper verjurat(amb una filigrana de ratlles fines i molt acostades) paper setinat(que té la superfície molt fina) paper de vidre(Cp. Paper d'esmeril) paper encerato simpl. encerat(m.), paper amb una capa de cera o equivalent que serveix per a tancar una finestra, en lloc d'un [...]
|
49.
arribar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, una nau, després d'un viatge, a la vista d'un punt conegut. fer cap(a un lloc) Cp. venir 2 Atènyer el fi perseguit. pervenir atènyer accedir. S'usa sobretot en frases com: accedir al tron, al papat. reeixir. Ha reeixit a obtenir el que desitjava. 3 Per transcurs del temps, una època esdevenir [...]
|
50.
banc
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Massa que forma una capa horitzontal, estrat, esp. d'arena sota l'aigua. baix , elevació del fons que pot impedir el pas de les naus. alfac, banc de sorra format a l'embocadura d'un riu. Els alfacs de l'Ebre. sirte, banc de sorra. seca, baix d'arena o de roca a molt poc fondària. barra, banc de [...]
|