Resultats de la cerca frase exacta: 6
|
1.
pastifejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer no gens polidament les coses. Empastifar 1 . [...]
|
|
2.
pastifejar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com pujar.
[...]
|
|
3.
pastifejar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 fam chapucear. v tr 2 [empastifar] embadurnar, embarrar. [...]
|
|
4.
embrutar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 embrutir entecar tacar(->) macular. Macular l'honor d'algú. esquitxar. Esquitxar l'honra, la fama d'algú. emmascarar enllordar empotinar esmorcar(amb morca o solatge de l'oli) empastifaro pastifejar engrutar sollar emporcar ensutzar, ensutziro ensutzeir ensutjar, embrutar amb [...]
|
|
5.
treballar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
treballar-hi molt. suar(fig.). Per obtenir això, he hagut de suar molt. desmanegar-se, treballar afanyosament. Desmanegar-se per obtenir una cosa. pastifejar, treballar malament, fer malament les coses que hom fa. magencar, fer els treballs de la terra que hom sol fer pel mes de [...]
1 v. intr. ocupar-se feinejar (→), fer una feina. laborar, treballar prolongadament en una cosa. Laborem per la depuració de la llengua. jornalejar, treballar a jornal un dia aquí, l'altre allà. treballotejar o treballuscar, treballar adés en una feina adés en una altra. besunyar, treballar, afanyar-se per aconseguir una cosa. calquejar, treballar afanyosament a un fi. maçolar, treballar en una feina pesada. Aquell pobre home maçola només per poder tirar endavant. cooperar o col·laborar, treballar ensems amb altri a un fi determinat. posar call en una feina, es diu del qui fa molt de temps que hi treballa. atrafegar-se o afanyar-se, treballar excessivament. escarrassar-se o escarramicar-se, íd. rompre's l'esquena (fig.), íd. traüllar, treballar per aconseguir una cosa. El diable, diuen, traülla per perdre les ànimes. cavar (fig.). No cavis més, que no en sortiràs. llaurar (fig.). Llaurar en arena, treballar inútilment. pencar (fam.) sirgar (fam.) triscar o trescar, treballar afanyosament. tascar, fer la seva tasca. posar-se a la tasca, posar-se a treballar. cremar oli (en una cosa) (fig.), treballar-hi molt. suar (fig.). Per obtenir això, he hagut de suar molt. desmanegar-se, treballar afanyosament. Desmanegar-se per obtenir una cosa. pastifejar, treballar malament, fer malament les coses que hom fa. magencar, fer els treballs de la terra que hom sol fer pel mes de maig. remagencar, tornar a magencar. fustejar o fusterejar, treballar de fuster, sense ésser-ho. ferrerejar, fer treballs de ferrer sense ésser-ho d'ofici. fer passos (o diligències), treballar per l'obtenció d'una cosa. bellugar-se, íd. Ant. Desfeinar-se. Desvagar-se. Sortir de feina. Fer festa. Folgar. Dropejar o gandulejar. Viure amb l'esquena dreta. 2 llavorar (≠ laborar), v. intr., treballar, una corda, una biga, una paret, etc. Aquest arc no llavora: només és decoratiu. 3 → produir. 4 v. tr. → afaiçonar, fer. 5 no deixar de la mà (un afer), treballar-lo. negociar. Va negociar la pau amb l'invasor. Cp. gestionar © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
6.
fer 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
tard. engiponar, fer una cosa de qualsevol manera, a correcuita. capgirar, fer una cosa a l'inrevés. esguerrar, fer malament una cosa, espatllar-la. desgraciar, íd. pastifejar, fer barroerament les coses. cometre, fer una acció reprensible. perpetrar, íd. donar cap(a una cosa), fer-la. portar [...]
|
1 v. intr.
ocupar-se
feinejar (→), fer una feina.
laborar, treballar prolongadament en una cosa. Laborem per la depuració de la llengua.
jornalejar, treballar a jornal un dia aquí, l'altre allà.
treballotejar o treballuscar, treballar adés en una feina adés en una altra.
besunyar, treballar, afanyar-se per aconseguir una cosa.
calquejar, treballar afanyosament a un fi.
maçolar, treballar en una feina pesada. Aquell pobre home maçola només per poder tirar endavant.
cooperar o col·laborar, treballar ensems amb altri a un fi determinat.
posar call en una feina, es diu del qui fa molt de temps que hi treballa.
atrafegar-se o afanyar-se, treballar excessivament.
escarrassar-se o escarramicar-se, íd.
rompre's l'esquena (fig.), íd.
traüllar, treballar per aconseguir una cosa. El diable, diuen, traülla per perdre les ànimes.
cavar (fig.). No cavis més, que no en sortiràs.
llaurar (fig.). Llaurar en arena, treballar inútilment.
pencar (fam.)
sirgar (fam.)
triscar o trescar, treballar afanyosament.
tascar, fer la seva tasca.
posar-se a la tasca, posar-se a treballar.
cremar oli (en una cosa) (fig.), treballar-hi molt.
suar (fig.). Per obtenir això, he hagut de suar molt.
desmanegar-se, treballar afanyosament. Desmanegar-se per obtenir una cosa.
pastifejar, treballar malament, fer malament les coses que hom fa.
magencar, fer els treballs de la terra que hom sol fer pel mes de maig.
remagencar, tornar a magencar.
fustejar o fusterejar, treballar de fuster, sense ésser-ho.
ferrerejar, fer treballs de ferrer sense ésser-ho d'ofici.
fer passos (o diligències), treballar per l'obtenció d'una cosa.
bellugar-se, íd.
Ant. Desfeinar-se. Desvagar-se. Sortir de feina. Fer festa. Folgar. Dropejar o gandulejar. Viure amb l'esquena dreta.
2 llavorar (≠ laborar), v. intr., treballar, una corda, una biga, una paret, etc. Aquest arc no llavora: només és decoratiu.
3 → produir.
4 v. tr. → afaiçonar, fer.
5 no deixar de la mà (un afer), treballar-lo.
negociar. Va negociar la pau amb l'invasor.
Cp. gestionar
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana