Resultats de la cerca bàsica: 41
|
41.
cop 1 [o colp]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
bastonada xurriacada cinglantada cinglada cuada (amb la cua) espasada(amb l'espasa) pedrada terrossada estocada(amb l'estoc) baldada(amb la balda a la porta) airada, cop d'aire. 2 Donar un cop o cops: Copejaro colpejar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
1 patac trompada patacada batzac o batzacada, cop fort. topada aürt, cop brusc. contracop, repercussió d'un cop. etzibada, cop donat a algú o a algun animal. xoc percudida Cp. percussió: acció de percudir. tust. Donar un tust a la porta. anellada, cop d'anella o picaporta. pic. Donar un pic a la porta amb l'argolla. Donar un pic a la campana amb el batall. repicó, íd. continuat. truc, el cop que hom dona a una porta amb l'argolla o amb els nusos dels dits. volea o bolei, cop donat a una cosa mentre està boleiant. passatú, cop que hom dona, fluix i ràpid. esclatarada, cop violent que hom es dona en caure. Pegar una esclatarada. esclat, íd., en la frase pegar un esclat. batut, cop fort, esp. en caure. embat, cop de l'ona, del vent. embatol, íd., suau. batec, cop que es donen dues peces d'un objecte que no estan prou fixes. batement (del cor; també de portes, finestres, etc.) bleva, cop donat a una persona. El seu pare li va donar una bleva. ventallot o ventallada, íd. Et clavaré una ventallada. pinya o pinyac, cop de puny. màstec o mastegot, cop donat amb la mà. calbot, cop de mà al cap. plantofada, cop donat amb la mà. potada, cop de pota; per ext., de peu. guitza (→), coça o bitzac, íd. puntada de peu colzada (amb el colze) genollada (amb el genoll) pernada (amb la cama) pitrada (amb el pit) caparrada (amb el cap). Donava caparrades a les parets. testarrada, íd. carbassada o carbassotada, íd. tusta, íd. ditada (amb un dit) polzada (amb el polze) tossada, cop donat per una bèstia amb el tos o part alta del cap. També es diu, per ext., d'un cop donat amb el cap per una persona. ancada o culada (amb les anques) becaina (→), cop de cap que hom fa adormit. morrada, cop donat amb els morros i, per ext., amb la boca. dentada, cop de dents d'un senglar, etc. tostorro, cop donat al cap. tossoló, cop que hom es dona al cap. closquet, petit cop, esp. a la closca. bufetada (→) clatellada (→) esquenada (a l'esquena) costellada (a les costelles) camallada (a la cama) collada (al coll) esplanissada, cop donat de pla amb una espasa, un sabre, etc. culatada (amb la culata d'un fusell) tionada (amb un tió) buscallada ramalada (amb el ramal) martellada palada, cop de pala, esp. el cop de pala que un remer dona a l'aigua estant la pala del rem submergida a l'aigua. esperonada, cop d'esperó. fuetada flingantada vergassada maçada sabatada corretjada palmetada bastonada xurriacada cinglantada cinglada cuada (amb la cua) espasada (amb l'espasa) pedrada terrossada estocada (amb l'estoc) baldada (amb la balda a la porta) airada, cop d'aire. 2 Donar un cop o cops: Copejar o colpejar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
1 patac
trompada
patacada
batzac o batzacada, cop fort.
topada
aürt, cop brusc.
contracop, repercussió d'un cop.
etzibada, cop donat a algú o a algun animal.
xoc
percudida Cp. percussió: acció de percudir.
tust. Donar un tust a la porta.
anellada, cop d'anella o picaporta.
pic. Donar un pic a la porta amb l'argolla. Donar un pic a la campana amb el batall.
repicó, íd. continuat.
truc, el cop que hom dona a una porta amb l'argolla o amb els nusos dels dits.
volea o bolei, cop donat a una cosa mentre està boleiant.
passatú, cop que hom dona, fluix i ràpid.
esclatarada, cop violent que hom es dona en caure. Pegar una esclatarada.
esclat, íd., en la frase pegar un esclat.
batut, cop fort, esp. en caure.
embat, cop de l'ona, del vent.
embatol, íd., suau.
batec, cop que es donen dues peces d'un objecte que no estan prou fixes.
batement (del cor; també de portes, finestres, etc.)
bleva, cop donat a una persona. El seu pare li va donar una bleva.
ventallot o ventallada, íd. Et clavaré una ventallada.
pinya o pinyac, cop de puny.
màstec o mastegot, cop donat amb la mà.
calbot, cop de mà al cap.
plantofada, cop donat amb la mà.
potada, cop de pota; per ext., de peu.
guitza (→), coça o bitzac, íd.
puntada de peu
colzada (amb el colze)
genollada (amb el genoll)
pernada (amb la cama)
pitrada (amb el pit)
caparrada (amb el cap). Donava caparrades a les parets.
testarrada, íd.
carbassada o carbassotada, íd.
tusta, íd.
ditada (amb un dit)
polzada (amb el polze)
tossada, cop donat per una bèstia amb el tos o part alta del cap. També es diu, per ext., d'un cop donat amb el cap per una persona.
ancada o culada (amb les anques)
becaina (→), cop de cap que hom fa adormit.
morrada, cop donat amb els morros i, per ext., amb la boca.
dentada, cop de dents d'un senglar, etc.
tostorro, cop donat al cap.
tossoló, cop que hom es dona al cap.
closquet, petit cop, esp. a la closca.
bufetada (→)
clatellada (→)
esquenada (a l'esquena)
costellada (a les costelles)
camallada (a la cama)
collada (al coll)
esplanissada, cop donat de pla amb una espasa, un sabre, etc.
culatada (amb la culata d'un fusell)
tionada (amb un tió)
buscallada
ramalada (amb el ramal)
martellada
palada, cop de pala, esp. el cop de pala que un remer dona a l'aigua estant la pala del rem submergida a l'aigua.
esperonada, cop d'esperó.
fuetada
flingantada
vergassada
maçada
sabatada
corretjada
palmetada
bastonada
xurriacada
cinglantada
cinglada
cuada (amb la cua)
espasada (amb l'espasa)
pedrada
terrossada
estocada (amb l'estoc)
baldada (amb la balda a la porta)
airada, cop d'aire.
2 Donar un cop o cops: Copejar o colpejar.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana