Resultats de la cerca frase exacta: 4
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
bloquejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aïllar (una ciutat, una regió, etc.), privant-la de tota mena de comunicació amb l'exterior. Aturar (algú o alguna cosa) interposant-hi un obstacle. El pas dels cotxes ha estat bloquejat a causa d'un accident. Immobilitzar 1. Bloquejar un compte corrent, una màquina. [...]
bloquejar
|
|
2.
bloqueig
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de bloquejar; l'efecte. [...]
|
|
3.
inhibidor -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que inhibeix. Substància que en una concentració feble té la propietat de deturar o retardar una reacció química, o de bloquejar l'acció d'un catalitzador. [...]
|
|
4.
creuar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Travessar (una via, un camp, un riu, la mar, l'aire), passant d'un costat a l'altre. Navegar en totes direccions (dins un espai determinat de mar) per protegir el comerç, bloquejar una costa, etc. Encreuar-se 2. La noia es creuà amb la vella. Les fileres d'arbres es creuen obliquament [...]
|
bloquejar
1 v. tr. [DE] [LC] Aïllar (una ciutat, una regió, etc.), privant-la de tota mena de comunicació amb l'exterior.
2 v. tr. [LC] Aturar (algú o alguna cosa) interposant-hi un obstacle. El pas dels cotxes ha estat bloquejat a causa d'un accident.
3 v. tr. [LC] Immobilitzar 1. Bloquejar un compte corrent, una màquina.
4 v. intr. pron. [LC] Restar immobilitzat. Bloquejar-se una màquina, un programa.
5 v. intr. pron. [LC] Algú, no ésser capaç de reaccionar. Davant l'adult, l'infant es bloqueja i no s'expressa espontàniament.