FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les aràcies, de tija bigarrada com la pell d'una serp, fulles pedades, amb segments oblongs, i flors agrupades en un espàdix que emet una fetor desagradable, envoltat per una bràctea de color vinós per dins, cultivada en jardineria (Dracunculus [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre poc nombrós de falgueres primitives, amb espigues d'eusporangis, al qual pertanyen la llunària i la llengua de serp. Individu d'aquest ordre. [...]