FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, en una sèrie, en té 499 davant seu, el que fa cinc-cents. Que és una de les cinc-centes parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. Un cinc-centè, 1/500. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, en una sèrie, en té cent noranta-nou davant seu, el que fa dos-cents. Que és una de les dues-centes parts en què es divideix una quantitat o un tot. Un dos-centè, 1/200. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, en una sèrie, en té 399 davant seu, el que fa quatre-cents. Que és una de les quatre-centes parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. Un quatre-centè, 1/400. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, en una sèrie, en té 699 davant seu, el que fa set-cents. Que és una de les set-centes parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. Tres set-centens, 3/700. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, en una sèrie, en té 299 davant seu, el que fa tres-cents. Que és una de les tres-centes parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. Un tres-centè, 1/300. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que, procurant atraure la curiositat dels passants, els ofereix remeis i articles diversos lloant llurs avantatges, preu excepcional, etc. Persona que explota la credulitat pública. Persona que, fent soroll, cerca la notorietat, la popularitat. [...]
