Actualment, el topònim oficial d'aquest municipi del Baix Empordà és Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró.
La Resolució PRE/3758/2023, de 7 de novembre, estableix el canvi de denominació del municipi de Castell-Platja d'Aro, que passa a denominar-se Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró.
Com [...]
Andorra, Principat i Andorra la Vella: andorrà -ana
Canillo: canillenc -a
Encamp: encampadà -ana
Escaldes i Engordany, les: escaldenc -a
Massana, la: massanenc -a
Ordino: ordinenc -a
Sant Julià de Lòria: lauredià -ana
[...]
Denominació genèrica de les amides dels àcids sulfònics, de fórmula general R1-SO2NR2R3.D'entre les sulfonamides, cal esmentar les derivades de l'àcid sulfanílic o sulfanilamides, conegudes per sulfamides, les quals presenten una acció bacteriostàtica, i [...]
políticosocial.
Finalment, quant a la pronúncia, la o amb què acaba el primer element en general es neutralitza en els parlars orientals perquè està en posició àtona.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.4 i 4.4.2.1b) i Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans [...]
Desviació de l'eix elèctric del cor, a dreta o esquerra, deguda a alteració de la posició anatòmica cardíaca o de la conducció intraventricular. Les derivacions monopolars d'extremitats ens pemeten de determinar la situació de l'eix: quan a VF apareix una gran Ri a VL una gran S, l'eix elèctric és [...]
En català central, en septentrional, en nord-occidental i en gran part del valencià i de l'eivissenc, els grups consonàntics finals formats per n, m i l seguides de t/d, p/b i t/d, respectivament, solen emmudir aquesta última consonant, tant si és en posició final com si va seguida de la marca de [...]
La conjunció i serveix per unir o sumar dos elements. Per exemple: Hem comprat taules i cadires.
En català, aquesta conjunció no s'ha de convertir mai en una e quan va davant d'una paraula que també comença amb el so de i.
Per tant, cal dir la informació nacional i internacional i no la [...]
: afroasiàtic, economicofinancer, fisicoquímic, hispanoamericà, labiodental, psicopedagog, sociocultural; dentinasal, piscicultura. Ara bé, s'admet el guionet si es vol remarcar la independència dels dos conceptes, per exemple: tractat hispano-americà ('d'Espanya id'Amèrica, bilateralment').
2. Els compostos [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet de l'ordre de les russulals, robust, de color blanc, barret més o menys enfonsat, amb el marge incurvat, carn compacta i dura, comestible quan és jove, que viu sobretot als boscos de planifolis (Russula delica iR. chloroides). Pebràs lleter. pebràs coent Lleterola de [...]