v pron 1 [partir d'un lloc] irse, marcharse. Se'n va a l'escola, se va a la escuela. Val més que te'n vagis aviat, es mejor que te vayas pronto. 2 fig [morir] irse, morirse. 3 [escapar-se un líquid, el gra, etc] irse. 4 [un càntir, un sac] salirse. 5 [anar massa enllà, relliscar] irse. Se me'n va a [...]

m 1 veraneo. 2 anar-se'n d'estiueig a ir de veraneo a.  [...]

f 1 pifia. 2 anar-se'n a la pífia fig i fam echarse a perder, estropearse.  [...]

adj i f 1 geom tangente. 2 anar-se'n (o fugir) per la tangent fig salirse (o escaparse) por la tangente.  [...]

m 1 [de bèsties mortes] carnero. 2 anar (o anar-se'n) al canyet fam [morir-se] irse al otro barrio, estirar la pata.  [...]

v tr 1 persuadir, convencer. Persuadeix el teu germà d'anar-se'n, persuade a tu hermano de que se vaya. v pron 2 persuadirse, convencerse.  [...]

m pl 1 [coses de poc valor que hom té] chismes, trastos, cachivaches. 2 agafar els trastets fig i fam [anar-se'n] liar los bártulos (o el petate).  [...]

-esa adj i m i f 1 francés -esa. 2 a la francesa a la francesa. Truita a la francesa, tortilla a la francesa. 3 anar-se'n a la francesa fig despedirse a la francesa. m 4 [llengua] francés.  [...]

f 1 [greu] pesar m, pesadumbre, pena. Gira amb recança la mirada enrere, vuelve atrás la mirada con pesadumbre. 2 sentir recança de sentir, lamentar, saber mal. Sentia recança d'haver d'anar-se'n, lamentaba (o le sabía mal) tener que irse.  [...]

v intr 1 desfilar. 2 fam [anar-se'n] desfilar. Els convidats no començaren a desfilar fins a les dotze, los invitados no empezaron a desfilar hasta las doce. v tr tèxt 3 deshilar. 4 [per fer desfiles] deshilachar. v pron 5 tèxt deshilarse, deshilacharse.  [...]