orde
1 1 m. [HIH] [LC] [RE] Cos de persones unides per una regla comuna a observar o per una distinció honorària. Cavaller de l'orde de Carles III.
1 2 m. [LC] [RE] Institut religiós fundat abans de l'època moderna els membres del qual fan vots solemnes i es dediquen al treball manual, a l'estudi i a la pregària i, en alguns casos, també a determinades tasques apostòliques. L'orde de sant Benet. Els ordes mendicants.
1 3 [HIH] [ISL] [LC] [RE] orde militar Comunitat de caràcter religiós i militar creada per a defensar les conquestes cristianes d'Orient i els pelegrins de Terra Santa i, a la Península Ibèrica, la frontera amb l'Islam.
1 4 [HIH] [LC] ordes de cavalleria a ) Cossos de caràcter militar i religiós alhora, instituïts per a diversos fins de la lluita amb els infidels.
1 4 [HIH] [LC] ordes de cavalleria b ) Ordes honorífics instituïts per diversos sobirans.
1 5 [RE] tercer orde Associació pietosa que depèn d'un orde religiós, els membres de la qual s'esforcen per assolir la perfecció seguint una regla adaptada a la vida secular. El tercer orde franciscà.
2 1 m. [RE] Sagrament d'algunes confessions cristianes que confereix la gràcia i el caràcter sacerdotal.
2 2 m. [LC] [RE] Grau del ministeri sacerdotal catòlic.
2 3 [RE] orde major a ) Un dels tres graus en què es dividia el ministeri sacerdotal. Els ordes majors eren el sotsdiaconat, el diaconat i el presbiterat.
2 3 [RE] orde major b ) Un dels dos graus que componen el ministeri sacerdotal. El diaconat i el presbiterat són els ordes majors actuals.
2 4 [RE] orde menor Un dels quatre primers graus en què es dividia el ministeri sacerdotal. Els ordes menors són l'ostiariat, el lectorat, l'exorcistat i l'acolitat.
3 1 m. [LC] Ordre 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7.
3 2 f. [LC] Ordre 8 i 9.
