Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

consistir

v intr
1 consistir. Tots els meus mals consisteixen a no tenir diners, todos mis males consisten en no tener dinero. Consisteix en això, consiste en eso.
2 [ésser la causa] consistir, deberse pron. En què consisteix que ell no ve mai?, ¿a qué se debe que él no venga nunca?
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions