.
Anirem a Andorra per la collada de Toses.
2.2. Temps:
Localització en el temps. Per exemple:
Anirem al poble per festes.
Per Sant Jordi em regala un llibre.
Durada. Per exemple:
L'he llogada per dos mesos.
Per ara ('de moment') no pensen canviar-se el cotxe.
2.3. Freqüència. Per exemple:
Em [...]
Amb els verbs d'ordre i influència, com ara ordenar, manar, permetre, prohibir, aconsellar, dir, etc., una oració d'infinitiu pot alternar amb una subordinada amb que + verb en subjuntiu. Per exemple:
Els va ordenar fer els deures.
Els va ordenar que fessin els deures.
Ens va aconsellar fer-nos [...]
Fitxa
175/15Darrera versió: 10.03.2023
Títol
Usos de la preposició fins i fins a
Resposta
La preposició fins a (o fins) indica un límit o punt final que no s'ultrapassa. A continuació es detallen els casos en què la preposició fins a es manté sense reduir o bé es redueix a fins.
Amb valorespacial:
1. Es manté fins a:
Davant d'un nom o sintagma nominal (tret dels encapçalats per un demostratiu). Per exemple: Ves fins a la font. Arribarem fins a una fleca que conec. Anirem junts fins a casa.
Davant d'un infinitiu. Per exemple: Seguiu recte fins a arribar a la segona torre.
2. Fins a es redueix a fins:
Davant dels adverbis aquí, ací, allà, allí. Per exemple: Hauràs d'arribar fins allà si vols veure-ho.
Davant d'algunes preposicions com ara arran o enfront. Per exemple: La cua arribava fins enfront del supermercat.
3. Opcional (fins a o fins):
Davant de les preposicions sobre i sota (tot i que generalment s'usa fins a). Per exemple: Neteja bé fins a sobre dels armaris.
Davant de l'interrogatiu i relatiu on. Per exemple: No sé fins (a) on arriba aquesta carretera.
Davant de l'adverbi baix i les preposicions del tipus dalt, dins/dintre, prop, fora, davant o darrere. Per exemple: Hauríeu de caminar fins (a) dalt de la muntanya.
Davant dels demostratius aquest, aqueix i aquell (en aquest cas, també es pot substituir la preposició a per en per evitar la confluència de les dues vocals). Per exemple: Correu fins (a) aquell arbre o Correu fins en aquell arbre.
Amb valortemporal:
1. Es manté fins a:
Davant d'expressions temporals que, en altres contextos però sense la preposició fins, també portarien la preposició a. Per exemple: No pots engegar la ràdio fins a les 9 del matí.
Davant d'un infinitiu. Per exemple: No deixarem d'investigar fins a resoldre el cas.
2. Fins a es redueix a fins:
Davant d'oracions subordinades amb que. Per exemple: No descansarà fins que no ho aconsegueixi.
Davant de construccions temporals amb el verb fer. Per exemple: Fins fa una setmana estava de baixa.
Davant de sintagmes preposicionals: Fins d'aquí a deu minuts no vindrà. Hi seranfins per Nadal.
Davant d'adverbis temporals. Per exemple: Fins avui no he pogut explicar-te res. Fins ben aviat!
Davant de noms dels dies de la setmana sense determinant. Per exemple: No tornaran fins dilluns.
3. Opcional (fins a o fins):
Davant de sintagmes nominals definits que expressen dates concretes. Per exemple: Ens hi estarem fins (a) l'1 de setembre. No obrirà el negoci fins (a) l'any que ve. Va treballar al teatre fins (a) la tardor de l'any passat.
Davant dels demostratius aquest, aqueix i aquell (en aquest cas, també es pot substituir la preposició a per en per evitar la confluència de les dues vocals). Per exemple: No havíem netejat la cuina fins (a) aquell dia o No havíem netejat la cuina fins en aquell dia.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.4.2.2)
demostratiu). Per exemple: Ves fins a la font. Arribarem fins a una fleca que conec. Anirem junts fins a casa.
Davant d'un infinitiu. Per exemple: Seguiu recte fins a arribar a la segona torre.
2. Fins a es redueix a fins:
Davant dels adverbis aquí, ací, allà, allí. Per exemple: Hauràs d'arribar fins [...]
La locució en atenció a es pot utilitzar amb el significat de per consideració a (o en consideració a). Per exemple:
No el van acomiadar de la feina en atenció al seu pare, que era un home molt estimat.
També es pot utilitzar amb valor causal, amb un sentit equivalent al de les expressions per [...]
Les expressions a falta de i a manca de poden tenir valor causal i condicional, però també temporal i espacial. Per exemple:
A falta de melmelada, haurem de conformar-nos amb codony.
A manca de proves sòlides, van haver de tancar el cas.
A falta de cinc minuts per al final del partit, el Barça [...]
Un dels significats que tenen tant el verb designar com el verb nomenar és 'indicar alguna persona pera un càrrec o una funció'. Aquests dos verbs poden portar, a part del complement directe, un complement predicatiu que indica el càrrec i que no va introduït per preposició. Per exemple:
Han [...]
En l'àmbit de l'economia el terme renda per capita fa referència a la renda que resulta de dividir la renda nacional pel nombre d'habitants de la nació. Tot i que el mot capita es pronuncia com a esdrúixol, s'escriu sense accent, perquè la locució llatina per capita s'ha adoptat directament. Pel [...]
'recordar-se de' i 'tenir el pensament ocupat en', aquest verb va seguit de complement de règim, el qual pot anar encapçalat per les preposicions a i de. A més a més, en registres informals també es pot trobar la preposició en. Per exemple:
Pensa d'endur-te les claus quan te'n vagis. ('recorda-te'n)
Tot el [...]
Per indicar que es persegueix una persona, especialment amb la idea d'amenaçar-la o atacar-la, no és acceptable fer servir l'expressió (anar) aper. Per exemple, es pot dir:
Ja pots vigilar perquè van darrere teu. (i no van aper tu)
Llavors ja era tard, ens trepitjaven els talons. (i no [...]
en reconeixement de
El nom reconeixement de vegades forma part de l'expressió en reconeixement, que s'utilitza per destacar la feina o els mèrits d'algú en el context d'una celebració. Aquesta expressió regeix la preposició de (i no altres preposicions com a o per). Per exemple:
Li van atorgar la [...]
Fitxa
175/15Darrera versió: 10.03.2023
Títol
Usos de la preposició fins i fins a
Resposta
La preposició fins a (o fins) indica un límit o punt final que no s'ultrapassa. A continuació es detallen els casos en què la preposició fins a es manté sense reduir o bé es redueix a fins.
Amb valorespacial:
1. Es manté fins a:
Davant d'un nom o sintagma nominal (tret dels encapçalats per un demostratiu). Per exemple: Ves fins a la font. Arribarem fins a una fleca que conec. Anirem junts fins a casa.
Davant d'un infinitiu. Per exemple: Seguiu recte fins a arribar a la segona torre.
2. Fins a es redueix a fins:
Davant dels adverbis aquí, ací, allà, allí. Per exemple: Hauràs d'arribar fins allà si vols veure-ho.
Davant d'algunes preposicions com ara arran o enfront. Per exemple: La cua arribava fins enfront del supermercat.
3. Opcional (fins a o fins):
Davant de les preposicions sobre i sota (tot i que generalment s'usa fins a). Per exemple: Neteja bé fins a sobre dels armaris.
Davant de l'interrogatiu i relatiu on. Per exemple: No sé fins (a) on arriba aquesta carretera.
Davant de l'adverbi baix i les preposicions del tipus dalt, dins/dintre, prop, fora, davant o darrere. Per exemple: Hauríeu de caminar fins (a) dalt de la muntanya.
Davant dels demostratius aquest, aqueix i aquell (en aquest cas, també es pot substituir la preposició a per en per evitar la confluència de les dues vocals). Per exemple: Correu fins (a) aquell arbre o Correu fins en aquell arbre.
Amb valortemporal:
1. Es manté fins a:
Davant d'expressions temporals que, en altres contextos però sense la preposició fins, també portarien la preposició a. Per exemple: No pots engegar la ràdio fins a les 9 del matí.
Davant d'un infinitiu. Per exemple: No deixarem d'investigar fins a resoldre el cas.
2. Fins a es redueix a fins:
Davant d'oracions subordinades amb que. Per exemple: No descansarà fins que no ho aconsegueixi.
Davant de construccions temporals amb el verb fer. Per exemple: Fins fa una setmana estava de baixa.
Davant de sintagmes preposicionals: Fins d'aquí a deu minuts no vindrà. Hi seranfins per Nadal.
Davant d'adverbis temporals. Per exemple: Fins avui no he pogut explicar-te res. Fins ben aviat!
Davant de noms dels dies de la setmana sense determinant. Per exemple: No tornaran fins dilluns.
3. Opcional (fins a o fins):
Davant de sintagmes nominals definits que expressen dates concretes. Per exemple: Ens hi estarem fins (a) l'1 de setembre. No obrirà el negoci fins (a) l'any que ve. Va treballar al teatre fins (a) la tardor de l'any passat.
Davant dels demostratius aquest, aqueix i aquell (en aquest cas, també es pot substituir la preposició a per en per evitar la confluència de les dues vocals). Per exemple: No havíem netejat la cuina fins (a) aquell dia o No havíem netejat la cuina fins en aquell dia.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.4.2.2)