Resultats de la cerca frase exacta: 797
|
131.
criar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alletar, nodrir, (un infant, un cadell). És la dida que va criar el nostre fill gran. Educar, instruir. Fer cria (de bèsties). A la nostra masia criem gallines i conills. Produir 2 1. Aquesta terra no cria escurçons. Són boscos que crien molts de bolets. Adquirir [...]
|
|
132.
morrejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Beure agafant amb els llavis el broc, l'aixeta o el recipient per on brolla l'aigua, el vi o altra beguda. Beveu a galet: no morregeu. Els animals, acostar el morro al menjar sense prendre'l. L'infant, mamar sense gana prenent i deixant el pit. Besar (algú) a la boca perllongadament. M [...]
|
|
133.
comare
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Padrina d'un infant amb relació als pares i al padrí. Llevadora 2. Veïna o amiga alegre, especialment dona xerraire, xafardera. Les comares del barri. Això és un joc de comares. fer compares i comares V. compare. [...]
|
|
134.
pediàtric -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la pediatria. Destinat específicament a la salut i al creixement dels infants. Centre pediàtric, consultori pediàtric. L'estat de salut de l'infant s'ha de valorar a través d'un examen pediàtric. [...]
|
|
135.
registrar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inscriure en un registre. Registrar la naixença d'un infant. Fer inscriure en un registre. La història registra els fets gloriosos. La premsa registra avui una nova desgràcia. El termòmetre ha registrat una temperatura de 4 graus sota zero. [...]
|
|
136.
adossar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Recolzar d'esquena contra una cosa. Adossà l'infant a la paret. Ella s'adossà a un arbre. Recolzar, arrambar per la part posterior contra una cosa. Aquest armari, adosseu-lo a la paret. Havien adossat la casa a l'església. [...]
|
|
137.
balbucejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Parlar articulant els mots d'una manera poc distinta, amb pronunciació vacil·lant, per defecte natural, a causa d'una emoció forta, per timidesa, perquè un no sap què dir. Proferir (els mots) balbucejant. Els primers mots que l'infant balbuceja. [...]
balbucejar
|
|
138.
desesperació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat de greu pertorbació de l'ànim deguda a la pèrdua de tota esperança de salvació, a la consideració d'un mal irreparable, de la impotència de reeixir. Lliurar-se a la desesperació. Un infant que és la desesperació dels seus pares. [...]
|
|
139.
parir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
La femella, expel·lir (el fetus que portava al ventre al final de la gestació). Parir un noi. Parir un infant. Parir bessonada. La vaca ha parit. posar algú a parir Criticar-lo granment. Crear, fer. Com ho has parit, això? [...]
|
|
140.
criança
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de criar un infant. La criança del meu fill em va costar una fortuna. Cortesia, urbanitat, bona educació. Envelliment controlat d'un vi en una bota. Vi de criança. Aquesta bota és massa grossa per a la criança de vins de taula. [...]
|
balbucejar
1 v. intr. [LC] [PS] [PE] Parlar articulant els mots d'una manera poc distinta, amb pronunciació vacil·lant, per defecte natural, a causa d'una emoció forta, per timidesa, perquè un no sap què dir.
2 tr. [LC] Proferir (els mots) balbucejant. Els primers mots que l'infant balbuceja.