151.
literalment
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
literal. mot per mot. Traduir mot per mot un text. al peu de la lletra. Interpretar al peu de la lletra una llei. a l'ungla(Alc.) Cp. l'expressió llatina ad unguem. Observant les dites ordinacions a l'ungla (d'un document del segle XV). Ant. Lliurement. Segons el sentit. Manuel Franquesa i [...]
|
152.
VIRR 1
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
Acrònim de Visible and Infrared Radiometer, 'radiòmetre del visible i l'infraroig'. Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit SeaSat destinat majoritàriament a l'obtenció de dades dels oceans, la costa i l'atmosfera que permetin interpretar les dades dels altres sensors de SeaSat, així [...]
|
153.
punta
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[alfiler de París] tatxa. 25 punta seca art punta seca. 26 sacar punta a [un lápiz] fer punta. 27 sacar punta a fig [interpretar mal] tergiversar, falsejar, deformar. Siempre le sacáis punta a todo lo que digo, sempre deformeu tot el que dic. 28 sacar punta a fig [sacar provecho] treure el suc, esprémer. A [...]
|
154.
GeoRSS
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
en ús. Existeixen nombroses implementacions de programari, en forma d'aplicacions, extensions o connectors capaços d'interpretar GeoRSS, com també alguns canals d'informació GeoRSS. Per exemple, GeoNetwork Opensource, USGS Real-time Worldwide Earthquake o Cambridge Events. GeoRSS presenta un gran [...]
|
155.
ASCII
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
'1 byte es poden interpretar com a enters de manera més o menys universal (per exemple, 1000001 és un 65 en la nostra notació habitual de base 10) però no expressen per se un caràcter alfanumèric (com la lletra 'A') o un caràcter especial. En altres paraules, la decisió de quin dels valors que [...]
|
156.
ordre dels bytes
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
Criteri segons el qual s'ha d'interpretar l'ordre dels bytes en alguns tipus de dades binaris. Els criteris més habituals, amb diferència, són l'ordre dels bytes petit-gran, que utilitzen els processadors Intel x86, els VAX, etc., i l'ordre dels bytes gran-petit, que utilitzen els Motorola 6800 i [...]
|
157.
RMS
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
'utilitzen transformacions inverses (mentre que seran les unitats del sistema de referència horitzontal de destí en correccions de bases vectorials). Estadísticament, l'RMS s'ha d'interpretar com la desviació estàndard de la població d'errors sempre que la seva distribu [...]
|
158.
llengua de signes de les Grans Planes
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
Planes. Alguns grups amerindis n'atribueixen la creació als kiowa.La comparació d'aquesta llengua amb les llengües de signes de les comunitats de sords ha revelat algunes diferències com, per exemple, que els gestos que es fan amb les mans són més amplis i, així, es poden interpretar a una distància més [...]
|
159.
representar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. encarnar(fig.) 3 Representar en públic una obra dramàtica. executar. Al Liceu, enguany executaran «L'estany dels cignes» de Txaikovski. fer. L'any passat van fer «La Bohème». interpretar donar. Avui donen «La Traviata». estrenar, representar per primera vegada un espectacle teatral. posar en escena [...]
|
160.
Introducció
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
po-
dria donar correctament el desplegament. Tampoc és difícil interpretar abreviatures molt habituals,
com c. o c/ en un context com c/ Dos de Maig. Però pot resultar complicat determinar a què ens re-
ferim amb les abreviatures ant. o pol.
Aquest treball pretén presentar una proposta que [...]
VERB MODEL v tr 1 [dar existencia, producir] fer. Hacer un puente, una canción, fer un pont, una cançó. 2 [gestos, señas] fer. Hacer muecas, fer ganyotes. Hacer ruido, fer soroll. 3 [realizar] fer. Hacer gestiones, un viaje, fer gestions, un viatge. 4 [mostrar una actitud] fer. Le hace la guerra, li fa la guerra. 5 [un hueco, un espacio] fer. Hazme un sitio en tu empresa, fes-me un lloc a la teva empresa. 6 [llegar a tener] fer. Hacer fortuna, amistades, fer fortuna, amistats. 7 [convertir] fer. Hacer pedazos el jarrón, fer miques (o bocins) el gerro. Le hizo un hombre, el feu un home. 8 [conferir una cualidad] fer. Este barril hace buen vino, aquesta bota fa bon vi. 9 [causar un efecto] fer. Hacer feliz a alguien, fer feliç algú. 10 [con infinitivo] fer. Hacer reír, llorar, fer riure, plorar. 11 [obligar] fer. Le hizo hablar, el feu parlar. 12 ésser. Hará un buen juez, serà un bon jutge. 13 [ocupar un lugar] ésser. Tú haces el sexto, tu ets el sisè. 14 [imitar, fingir] fer. Hacer el burro, el pobre, fer l'ase, el pobre. 15 [hacer parecer] fer. Este detalle hace muy fino, aquest detall fa molt fi. Este retrato le hace más viejo, aquest retrat el fa més vell. 16 [acostumbrar] acostumar, avesar. Hacer la tropa a la disciplina, acostumar la tropa a la disciplina. 17 [arreglar, limpiar, etc] fer. Hacer la cama, los cristales, fer el llit, els vidres. Hacer la barba, fer la barba. 18 [resolver] fer. Hacer un crucigrama, fer uns mots encreuats. 19 [alcanzar velocidad] arribar a. Este coche hace ciento veinte por hora, aquest cotxe arriba a cent vint per hora. 20 [tener capacidad, medir, pesar] fer. Este depósito hace cien litros, aquest dipòsit fa cent litres. Esta barra de pan no hace un kilo, aquesta barra de pa no fa un quilo. 21 [suponer] fer. Te hacía jubilado, et feia jubilat. v impers 22 [tiempo] fer. Hace buen tiempo, una tormenta, fa bon temps, una tempesta. 23 [tiempo transcurrido] fer. Ya hace un año, fa un any. 24 a medio hacer a mig fer. 25 está hecho [algo o alguna cosa] és cosa feta, és peix al cove. 26 haberla hecho buena haver-la feta bona. ¡La he hecho buena!, me he dejado la llave dentro, sí que l'he feta bona!, m'he deixat la clau a dins. 27 hacer lo que debe fer el que hagi de fer, fer el que calgui, fer el que li toqui. Tú haz lo que debes, tu fes el que hagis de fer. 28 hacer presente [recordar] fer present, fer avinent. 29 hacer que hacemos fer veure que fem. 30 hacer una buena (o hacer alguna, o hacerla) fer-ne una de bona. 31 hacer una de las suyas fer-ne una de les seves. 32 ¡qué le vamos a hacer! què hi farem! 33 si te (o le, etc) hace... si et (o li, etc) va bé..., si et (o li, etc) fa peça...v intr 34 [actuar] fer. Tú déjame hacer, tu, deixa'm fer. 35 [convenir] fer a (o per a). Este vestido no le hace, aquest vestit no fa per a ella. 36 dar que hacer donar feina. Esta criatura os dará que hacer, aquesta criatura us donarà feina. 37 ¿hace? d'acord?, entesos? 38 hace poco fa poc. 39 hacer bien [obrar acertadamente] fer bé. Haces bien en venir, fas bé de venir. 40 hacer bien [resultar bien] fer bonic. Este cuadro hace bien aquí, aquest quadre fa bonic aquí. 41 hacer bien con [concordar con] fer amb. Este sombrero hace bien con mi vestido, aquest barret fa amb el meu vestit. 42 hacer como que fer veure que, fer com si. 43 hacer con (o de) proveir de, dotar de. 44 hacer de teatr [interpretar] fer de. Hacer de Antígona, fer d'Antígona. 45 hacer de teatr [ejercer] fer de. Hacer de portero, de actor, fer de porter, d'actor. 46 hacer de [con el artículo el] [presumir] fer. Hacer del valiente, fer el valent. 47 hacer mal fer mal fet. Haces mal en quejarte, fas mal fet de queixar-te. 48 hacer por (o para) [procurar] fer de (o per). Haz por verle cuando llegues, fes de veure'l quan arribis. Hacer para terminar pronto, fer per enllestir aviat. 49 hacer por hacer fer perquè sí. 50 hacer y deshacer fer i desfer. 51 no hacer más que no fer altra cosa (o res més) que, no fer sinó. 52 no le hace [no importa] no hi fa res. 53 por lo que hace a pel que fa a. 54 ¿qué habré hecho con...? què en dec haver fet, de...?v pron 55 fer-se. Las cosas no se hacen solas, les coses no es fan soles. 56 [la comida] fer-se. 57 [formarse] fer-se. Se le ha hecho una costra, se li ha fet una crosta. 58 fig fer-se. Se ha hecho él solo, s'ha fet ell sol. 59 [desarrollarse] fer-se. 60 [llegar a ser] fer-se. Hacerse cura, viejo, fer-se frare, vell. 61 [convertirse] fer-se, tornar-se. El vino se ha hecho vinagre, el vi s'ha fet vinagre. 62 fer-se. Tu hija se ha hecho toda una mujer, la teva filla s'ha fet tota una dona. 63 fer-se. Se hizo comunista, es feu comunista. 64 [concebir] fer-se. Hacerse una idea, fer-se una idea. 65 [resultar] fer-se, esdevenir intr. Este trabajo se hace muy pesado, aquesta feina es fa molt pesada. 66 [simular] fer tr. Hacerse el distraído, fer el distret. 67 hacerse a [acostumbrarse] fer-se a. 68 hacerse allá [moverse] fer-se enllà. 69 hacerse atrás fer-se enrere. 70 hacerse con [dinero] fer-se. Se ha hecho con cien euros vendiendo muebles viejos, s'ha fet cent euros tot venent mobles vells. 71 hacerse con aconseguir tr. Se ha hecho con un coche de segunda mano, ha aconseguit un cotxe de segona mà. 72 hacerse con alguien [ganarse] fer-se seu algú, guanyar-se (o captar-se) algú. 73 hacerse de menos humiliar-se, rebaixar-se. 74 hacerse de menos [achicarse] acovardir-se. 75 hacerse de nuevas fer el pagès (o l'orni, o el desentès). 76 hacérsele [parecerle] fer l'efecte, semblar, ensumar. Se me hace que no están muy bien avenidos, em fa l'efecte que no estan gaire ben avinguts. 77 hacérsele [resultar] ésser. Se me hace muy duro comunicárselo todo, m'és molt difícil comunicar-li-ho tot. 78 hacérselo encima [un niño] fer-s'ho tot a sobre. Tiene dos años y todavía se lo hace encima, té dos anys i encara s'ho fa tot a sobre. 79 hacerse rogar fer-se pregar. 80 hacerse suyo fig [a alguien] fer-se seu. 81 ¿qué se habrá hecho de...? què se'n deu haver fet de...? |