repugnar, en què l'experimentador fa la funció de complementindirecte. Per exemple:
A la Maria li agraden molt les pomes (les pomes és el subjecte, i és la cosa que agrada a l'experimentador, és a dir, la Maria).
2. Hi ha verbs, com obsessionar o emocionar, en què l'experimentador fa de complement [...]
De vegades, davant d'un sintagma preposicional introduït per la preposició a hi ha el dubte sobre quin és el pronom que cal fer servir a l'hora de pronominalitzar-lo: li o hi. La tria de l'un o l'altre depèn del tipus de complement i, en alguns casos, del verb de l'oració.
1. Complementindirecte [...]
El pronom li substitueix el complementindirecte de tercera persona del singular. Per exemple:
Li donaré quatre pomes (Donaré quatre pomes a la Maria).
Quan aquest pronom li coincideix amb el pronom de complement directe en, la combinació que s'obté és li'n. Per exemple:
Li'n donaré quatre [...]
, amb el mateix significat, es poden usar els pronoms febles de complementindirecte, en comptes del pronom possessiu o del pronom personal fort. Per exemple:
Em va caure davant.
Li anava en contra.
Amb aquestes expressions, a més dels pronoms de datiu de tercera persona (li/els) es pot fer servir el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No directe, que no mena dretament a un fi o a un resultat. Vies indirectes. Proves indirectes. Que no resulta directament, sinó més o menys remotament, d'alguna cosa. Resultats indirectes. Paraula, mitjà, indirectes de què hom es val per a donar a entendre una cosa. Em tirà [...]
Generalment, el complement directe no va introduït per la preposició a, a diferència del complementindirecte. Cal tenir en compte, però, els casos següents:
1. Si s'altera l'ordre bàsic de l'oració, de vegades hi pot haver ambigüitat entre el complement directe i el subjecte, o bé pot ser [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que pren el pronom li quan concorre amb el, la, els o les i, en el llenguatge col·loquial, amb en. Li donaràs els llibres o no elshi donaràs? Si em demana que li deixi el meu, l'hi deixaré. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
circumstancial Complement verbal que expressa circumstàncies de manera, de lloc, de temps, etc., respecte a la situació designada pel verb. complement de datiu Complement que pot ésser representat pel pronom feble li, o les variants flexives d'aquest pronom, sigui el complementindirecte, el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acusatiu masculí plural i datiu plural, masculí o femení, del pronom de tercera persona. Els he vistos, els teus germans, i els he dit allò. Les he vistes, les teves germanes, i els he dit allò. [...]
El complement predicatiu expressa una propietat del subjecte o del complement directe (sempre que l'oració no sigui copulativa, perquè, en aquest cas, parlaríem d'atribut). Generalment, els complements predicatius són sintagmes adjectivals, nominals i preposicionals i, si escau, concorden en [...]