1.
Combinacions col·loquials de verb + pronom feble o pronom feble + verb / di-us-e, emportà-us-el, mirem's-e, anem's-en, permete't, ens e surt, ens en anem
Font
Fitxes de l'Optimot
consonant final del verb, la modificació de la forma del pronom feble o l'addició d'una vocal de suport al verb. Per exemple:
Vull di-us-el (en lloc de dir-vos-el).
Va, aturem's-hi ara (en lloc de aturem-nos-hi).
Jo crec que sí que ens e sent (en lloc de ens sent).
Un cas de combinació de dos pronoms que [...]
|
2.
Conjunció 'i' davant d'una paraula començada amb el so de 'i'
Font
Fitxes de l'Optimot
La conjunció i serveix per unir o sumar dos elements. Per exemple: Hem comprat taules i cadires.
En català, aquesta conjunció no s'ha de convertir mai en una e quan va davant d'una paraula que també comença amb el so de i.
Per tant, cal dir la informació nacional i internacional i no la [...]
Fitxa 60/3Darrera versió: 05.01.2018TítolConjunció 'i' davant d'una paraula començada amb el so de 'i'Resposta
La conjunció i serveix per unir o sumar dos elements. Per exemple: Hem comprat taules i cadires.
En català, aquesta conjunció no s'ha de convertir mai en una e quan va davant d'una paraula que també comença amb el so de i. Per tant, cal dir la informació nacional i internacional i no la informació nacional e internacional; motius i hipòtesis del fenomen i no motius e hipòtesis del fenomen. ClassificacióCategoria
Sintaxi
Fitxes relacionades |
3.
Concordança del verb caldre o caler / cal reforços o calen reforços?
Font
Fitxes de l'Optimot
reforços que us vam demanar ens calen avui mateix).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (21.4e) [...]
|
4.
tot i això o tot i així?
Font
Fitxes de l'Optimot
de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (25.3.2e i 30.3.3a) [...]
|
5.
'enrera' o 'enrere'? / 'endarrera' o 'endarrere'? / 'rera' o 'rere'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Els adverbis enrere i endarrere s'escriuen amb -e final, així com l'adverbi o preposició rere. Per exemple:
Tira't enrere si no vols caure cingle avall. (i no enrera)
Han quedat endarrere i no els hem vist més. (i no endarrera)
Empitjora dia rere dia. (i no rera)
Les variants enradere (o [...]
|
6.
Numerals ordinals (formació)
Font
Fitxes de l'Optimot
terminacions -è, -ena, -ens, -enes:
set: setè, setena, setens, setenes
quinze: quinzè, quinzena, quinzens, quinzenes
vint-i-tres: vint-i-tresè, vint-i-tresena, vint-i-tresens, vint-i-tresenes
quaranta-u: quaranta-unè, quaranta-unena, quaranta-unens, quaranta-unenes
cent dos: cent dosè, cent dosena [...]
|
7.
Règim verbal de afectar / li afecta o l'afecta?
Font
Fitxes de l'Optimot
els afecta).
A la directora del centre l'afecta la nova situació (i no li afecta la nova situació).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.3.2 i 33.3.2e)
[...]
|
8.
Imperatiu del verb morir-se: mor-te o more't?
Font
Fitxes de l'Optimot
La segona persona de singular de l'imperatiu del verb morir és mor. Quan es combina amb el pronom de segona persona del singular s'obté la combinació mor-te.
Ara bé, de vegades se sol afegir una e de suport al verb i aleshores el pronom feble adopta la forma 't: more't. Per exemple:
T'odio [...]
|
9.
Infinitiu amb valor d'obligació o necessitat / Nom + a + infinitiu o Nom + per + infinitiu: quantitat a pagar o quantitat per pagar?
Font
Fitxes de l'Optimot
l'Administració.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (23.2.3e i 27.8) [...]
|
10.
Concordança del participi amb el pronom de complement directe / Les agulles les hem perdudes o Les agulles les hem perdut?
Font
Fitxes de l'Optimot
. Per exemple:
La feina no l'han poguda acabar.
L'han feta venir per no res.
D'altra banda, la concordança és més habitual en el cas del femení que no en el cas del masculí plural.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (13.5.2.4 i 18.6.3.1e)
[...]
|
En català, aquesta conjunció no s'ha de convertir mai en una e quan va davant d'una paraula que també comença amb el so de i.
Per tant, cal dir la informació nacional i internacional i no la informació nacional e internacional; motius i hipòtesis del fenomen i no motius e hipòtesis del fenomen.