FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ric en argent. Una biblioteca rica en manuscrits. Un aliment ric en principis nitrogenats. Una llengua rica en mots. De gran preu, fet de materials costosos, sumptuós. Una rica corona d'or. Un ric present. Que abunda en qualitats superiors, plaents, efectives. Un ric perfum. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
llàgrimes de Job Planta herbàcia anual de la família de les gramínies, amb espiguetes unisexuals, les femenines recobertes per un involucre dur i lluent, amb aspecte de perles blanques o grisenques, emprades com a ornamentals i secundàriament com a aliment, cultivada als països [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
substància grisa Substància nerviosa formada pels somes de les neurones, situada a la part perifèrica del cervell i a l'interior de la medul·la. Part essencial, verament important d'una cosa, com, d'un aliment, la seva part nutritiva. El brou s'ha emportat tota la substància de la carn [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
La part més voluminosa i complexa de l'encèfal, que en l'ésser humà ocupa gairebé tota la caixa craniana. Malalties del cervell. Els peduncles que posen en comunicació el cerebel amb el cervell. Cervell d'un animal considerat com a aliment. Cervells de be, de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Liquen umbilicat del gènere Umbilicaria, de l'ordre de les lecanorals, freqüent sobre roques silícies d'alta muntanya, utilitzable com a aliment en casos extrems. Allò que hi ha a l'interior de certes coses. Les tripes d'un meló. La tripa d'un cigar. La tripa d'un llibre. Fil [...]
En l'àmbit de la gastronomia, quan es vol indicar quina substància es fa servir per conservar un aliment, s'utilitza la preposició en, i no la preposició amb. Per exemple:
M'agrada molt la tonyina en escabetx.
Avui menjarem peres en almívar.
D'altra banda, hi ha casos en què es vol fer [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
és capturat per un altre organisme al qual serveix d'aliment. Repartir-se la presa. Quantitat d'un medicament o un aliment que es pren en una vegada. Porció rectangular d'una rajola de xocolata. Obstacle artificial, generalment d'obra, construït a través d'un riu, en un estany [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El foc o qualsevol agent de descomposició, dissipació, gastament, destruir a poc a poc. El foc ho ha consumit tot. Els materials continuaren cremant fins a consumir-se totalment. Les persones, fer desaparèixer (un producte) emprant-lo com a aliment. Als restaurants de la costa es [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que viu a costa d'un altre. Que depèn d'un organisme d'una altra espècie, al qual perjudica, per a obtenir-ne aliment o altres utilitats. Insectes paràsits. Plantes paràsites. Organisme paràsit. Un paràsit de l'home. En telecomunicacions, senyal pertorbador que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
el que et donen. Cal prendre les coses tal com són. Ell pren el seu mal amb paciència. Prendre a bé, a mal. Prendre bé, malament. Prendre de grat una cosa. Introduir (un aliment, un medicament) a l'aparell digestiu perquè sigui assimilat o absorbit. Prendre aliments [...]
