FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Home que canvia sovint d'opinions i d'afeccions, que fa tots els papers. Amfibi urodel del gènere Proteus, d'hàbits cavernícoles i amb caràcters neotènics, que viu en la foscor del carst de la costa adriàtica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer més ample, fer més gran de volum sense augmentar-ne la massa, fer ocupar més lloc. Dilatar, la calor, una barra de ferro. Dilatar el canal de la uretra. Els cossos es dilaten per la calor. La nina de l'ull es dilata en la foscor. Tenir l'estómac dilatat. Fer més [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aparèixer lluminós, tenir reflexos lluminosos. Com lluen els estels! Els ulls del gat lluïen en la foscor. lluir-li a algú el pèl Palesar-se en el vestir, en el tren de vida, etc., el benestar, la prosperitat, d'algú. Ja es veu que han heretat: ja els lluu el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar o fer anar lluny o més lluny en l'espai i en el temps. Allunyar el llit de la finestra, la cadira de la taula. Allunya les cadires. Allunyeu-lo, que no ho vegi. La foscor allunya les mosques. Allunyar un pagament, una resposta. Allunya de tu aquests mals pensaments. El vaixell s'allunya [...]