FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Entre els antics, geni que se suposava que presidia el destí d'algú donant-li bones o males inspiracions. El dimoni familiar de Sòcrates. Personificació indeterminada de forces de la natura o de l'ànima humana. dimoni boiet Esperit inquiet i amoïnador que fa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dimoni que, sota l'aparença d'home, se suposa que té comerç carnal amb una dona quan està adormida. Opressió i angoixa durant el son, acompanyades de malsons. [...]