FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que tracta un assumpte en controvèrsia a fi d'arribar a una conclusió, a un acord, etc. A les corts catalanes, encarregat d'arribar a un acord entre el rei i els braços. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Perdre la vergonya de fer alguna cosa, atrevir-se a fer-la. Quan es desvergonyí, l'escometé resolta. desvergonyir-se amb algú Mancar-li al respecte, perdre-li la por. Després de la victòria es desvergonyiren amb el rei. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Governador d'una contrada o província en nom i amb autoritat del rei. El virrei de l'Índia anglesa. Muller del virrei. Lloctinent general de cada un dels regnes de la Corona d'Aragó. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Antigament, acció d'ajudar o de prestar socors, contribució o subsidi al rei o al senyor jurisdiccional per tal de subvenir a les seves necessitats particulars; l'efecte. Ènema. Donar una ajuda. Prendre una ajuda. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El sobirà, deslligar del vincle de vassallatge (un vassall seu) tot proscrivint-lo del regne. Un vassall, deslligar-se del vincle de vassallatge amb el sobirà. Un cavaller mai no s'ha de desnaturar del seu rei. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dret que empara la fabricació de moneda. Impost periòdic medieval establert per tal d'evitar que el rei fes ús de la seva regalia fent encunyar moneda rebaixada de llei però mantenint-ne el valor nominal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de proclamar. La proclamació d'un rei. La proclamació de la república. En tècnica electoral, reconeixement per les juntes electorals d'una determinada persona com a candidat, i també el nomenament de representants efectius. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prelat de la cort de Roma encarregat de registrar les actes dels consistoris públics. Oficial de la cancelleria catalanoaragonesa que guardava els segells del rei i dirigia la redacció i l'expedició dels documents oficials. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de sobirà. La sobirania del rei. Autoritat sobirana. Exercir la sobirania. Qualitat del poder polític d'un estat o d'un organisme que no és sotmès a cap altre poder. Sobirania popular. Sobirania nacional. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fill primogènit del sobirà. El príncep hereu. A la mort del rei, la princesa esdevingué reina. Membre d'una casa sobirana. El príncep de Mònaco. Marit d'una princesa o sobirana. Príncep consort. Muller d'un príncep. príncep elector Príncep del [...]
