FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Banda o perfil de ferro que hom col·loca paral·lelament al carril en els revolts, els ponts i els encreuaments de via per tal d'evitar els descarrilaments, i en els passos a nivell per protegir el paviment en passar-hi els vehicles. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que humiteja. Un medicament humectant. Substància higroscòpica que s'addiciona a certs productes comercials per mantenir-ne el nivell d'humitat adequat. Substància que disminueix la tensió superficial i augmenta la capil·laritat de l'aigua, emprada per a facilitar l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anar de dalt a baix, d'un punt a un altre situat en un nivell més baix, davallar. Baixar del quart pis al carrer. L'estel baixa: no té vent. El torrent baixa entre roques. Recórrer baixant. Baixar l'escala, els esglaons de quatre en quatre. Hem baixat la drecera en cinc minuts [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Elevació del terreny que presenta una superfície més o menys plana, generalment limitada per vessants rostos i solcada per valls encaixades. altiplà tectònic En geomorfologia, altiplà de la superfície terrestre que es correspon amb un horst situat en un nivell [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Destituir del seu grau o dignitat. Degradar un militar. Degradar un magistrat. Portar (algú) a un nivell moral molt baix, envilir. El vici degrada l'home. Pobre home, la beguda l'ha degradat. Arribar a un nivell moral molt baix, envilir-se. S'ha degradat freqüentant aquells ambients [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca de la lingüística que estudia les relacions entre la morfologia i la fonologia i, especialment, com es realitzen els fenòmens morfològics en el nivell fonològic. Descripció de les operacions per les quals l'estructura superficial d'una oració, d'una frase [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de rejovenir o de rejovenir-se; l'efecte. rejoveniment d'una falla Represa del moviment d'una falla després d'un període de quiescència. rejoveniment del relleu Represa de l'erosió sobre un peneplà per descens del nivell de base o per un ampli moviment vertical [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Línia d'intersecció dels dos vessants oposats d'una vall, que uneix els punts més baixos i, en general, és recorreguda per un curs d'aigua. Zona de l'atmosfera en la qual la pressió atmosfèrica és més baixa que a les zones del seu voltant al mateix nivell. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Venda de productes a un preu més baix que el de cost per a competir avantatjosament en el mercat, considerada generalment competència deslleial. dúmping social Aplicació de preus anormalment baixos per part dels països exportadors a conseqüència del seu nivell de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una dimensió gran, o comparativament gran, de la superfície avall, de la part exterior o entrada endins. Un pou pregon. Un riu pregon. Una cova pregona. A un nivell molt per sota del de la superfície general. Una vall pregona. Un coll de muntanya pregon. Una pena molt pregona. [...]
