D'una banda, el verb dormir designa 'estar algú en estat de repòs sense sentir ni veure res durant un cert temps'. Aquest verb és intransitiu, és a dir, no regeix complement directe. Per exemple:
La nena dorm plàcidament.
Avui només ha dormit tres hores.
D'altra banda, hi ha els verbs adormir i [...]
dades el portaveu (la informació nova és el portaveu).
Això noobstant, en relació amb el subjecte, hi ha casos en què la seva posició natural és a continuació del verb, i no al davant:
Amb verbs inacusatius com néixer, morir, caure, aparèixer, desaparèixer, existir, esdevenir-se: Cau aigua del [...]
Quan en una oració el subjecte està format per dos sintagmes coordinats per la conjunció ni, el verb es pot usar tant en singular com en plural. Per exemple:
No ha/han vingut ni l'un ni l'altre.
Cap professor ni cap alumne no va/van presentar-se a la reunió.
Font: Gramàtica de la llengua [...]
1. Quan el subjecte d'una frase és un nom col·lectiu (colla, equip, família, gent, ramat, professorat, públic, etc.) i s'usa en singular, en general el verb hi concorda en singular. Per exemple:
El ramat d'en Benet surt a pasturar cada dia.
L'equip celebra la victòria.
Això noobstant, quan el [...]
llengua escrita, sempre s'hi ha usat l'article general (el, la, els, les). En conseqüència, tant l'article baleàric com el general són acceptables, malgrat que cal tenir present que no es poden usar indistintament, perquè dependrà del context i del registre emprat.
Això noobstant, en els parlars [...]
En posició final no absoluta, la essa es pot pronunciar sorda o sonora. Tot depèn del mot que vingui a continuació:
Es pronuncia sonora si va seguida d'un mot que comença amb un so sonor (ens mira); també és sonor el so de la s corresponent als prefixos seguits de vocal (transatlàntic) i dels [...]
sigles, cal evitar la duplicació de lletres com a marca de plural. Noobstant això, es conserva la duplicació de lletres en alguns casos ja consolidats per l'ús, com ara CCOO (Comissions Obreres) o PPCC (Països Catalans).
Finalment, en el cas dels mots que tenen l'origen en una sigla, però que ja s'han [...]
Una bona part de les paraules estrangeres que entren en la nostra llengua s'adapten tant en l'escriptura com en la pronunciació. Per exemple, es diu hoquei (aguda, sense hac aspirada i amb e oberta) i no hockey (plana i amb hac aspirada).
Això noobstant, hi ha paraules en què una adaptació [...]
Fitxa
375/7Darrera versió: 02.12.2016
Títol
estrangerismes (pronunciació)
Resposta
Una bona part de les paraules estrangeres que entren en la nostra llengua s'adapten tant en l'escriptura com en la pronunciació. Per exemple, es diu hoquei (aguda, sense hac aspirada i amb e oberta) i no hockey (plana i amb hac aspirada).
Això no obstant, hi ha paraules en què una adaptació gràfica no implica una adaptació fonètica completa, com els casos de hawaià o hòlding, que es pronuncien amb hac aspirada.
D'altra banda, hi ha estrangerismes que no s'adapten gràficament i que mantenen la forma original, com ara croissant, striptease o foie-gras. Aquests casos es pronuncien respectant, en la mesura que sigui possible, la fonètica de la llengua d'origen.
, ocórrer o passar. Per exemple:
Aquest conte li va agradar molt a l'Andreu.
Aquest any li tocarà a l'Aleix ser delegat.
Això noobstant, quan el complement indirecte conté el mot tothom o un indefinit com algú, ningú o qualsevol, és més habitual l'absència del pronom. Per exemple:
Aquest conte agrada a [...]
Fitxa
375/7Darrera versió: 02.12.2016
Títol
estrangerismes (pronunciació)
Resposta
Una bona part de les paraules estrangeres que entren en la nostra llengua s'adapten tant en l'escriptura com en la pronunciació. Per exemple, es diu hoquei (aguda, sense hac aspirada i amb e oberta) i no hockey (plana i amb hac aspirada).
Això no obstant, hi ha paraules en què una adaptació gràfica no implica una adaptació fonètica completa, com els casos de hawaià o hòlding, que es pronuncien amb hac aspirada.
D'altra banda, hi ha estrangerismes que no s'adapten gràficament i que mantenen la forma original, com ara croissant, striptease o foie-gras. Aquests casos es pronuncien respectant, en la mesura que sigui possible, la fonètica de la llengua d'origen.