FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que concerneix exclusivament una persona o una cosa. Tenir una cosa un sabor particular. Tenir una planta una virtut particular. Que es distingeix de les altres persones o coses. És particular, això! No hi ha res de particular en això. No ha ocorregut res de particular. Que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part de la química que comprèn l'estudi de les propietats químiques dels materials radioactius i, en particular, l'ús de materials radioactius en problemes químics. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de persones que professen una doctrina particular, especialment en religió, que s'aparta de la majoritària o establerta. Associació de persones unides per a propòsits diversos, sovint dirigida per un líder carismàtic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Òrgan vegetal capaç d'absorbir substàncies nutritives d'un organisme parasitat o d'un teixit de reserva particular, com l'arrel xucladora d'una planta paràsita, certes ramificacions especialitzades de les hifes dels fongs, etc. [...]