201.
febre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Malària. Febre groga. Febres intermitents(febre terçana o terciana, febres quartanes), etc. febrada, accés de febre. 2 Fig. inquietud, neguit. 3 Tenir febre: Febrejar. Estar febrós (o febricitant). Cp. calentejar. Calenteges una mica: de segur que tens febre. Agafar febre: Enfebrar-se. Manuel [...]
|
202.
cop 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
camino a codazos. 11 a cops de martell [a martellades] a martillazos. 12 a cops d'escombra [amb desconsideració] a patadas, a puntapiés, a zapatazos. 13 a cop segur [amb èxit segur] sobre seguro, a cosa hecha. 14 algun cop o altre alguna que otra vez. 15 al primer cop d'ull al primer golpe de vista, a [...]
|
203.
cosa
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 cosa. 2 a cosa hecha [adrede] expressament, exprés, intencionadament. 3 a cosa hecha [con éxito seguro] a cop segur. 4 cada cosa a su tiempo y los nabos en adviento cada cosa al seu temps. 5 cada cosa para su cosa cada cosa per al que serveix. 6 cada cosa por su lado [en desorden] sense ordre [...]
f 1 cosa. 2 a cosa hecha [adrede] expressament, exprés, intencionadament. 3 a cosa hecha [con éxito seguro] a cop segur. 4 cada cosa a su tiempo y los nabos en adviento cada cosa al seu temps. 5 cada cosa para su cosa cada cosa per al que serveix. 6 cada cosa por su lado [en desorden] sense ordre ni concert. 7 como quien no quiere la cosa com qui no vol la cosa. 8 como si tal cosa com si res. 9 como si tal cosa [sin dar importancia] com aquell qui no diu res. 10 como si tal cosa [disimuladamente] com aquell (o com aquell qui res, o com si res). 11 cosa de (o como cosa de p fr) [aproximadamente] cosa de. Hace cosa de un año, fa cosa d'un any. 12 cosa nunca vista cosa mai no vista. 13 cosa que amer [no vaya a ser que] no fos cosa (o cas) que. No vayas, cosa que no se enfade, no hi vagis, no fos cosa que s'enfadés. 14 decir cuatro cosas fam dir-li quatre coses ben dites, dir-n'hi quatre de fresques. 15 decir una cosa por otra dir una cosa per l'altra. 16 dejarlo como cosa perdida donar-ho per perdut. 17 dejarse de cosas deixar-se de ximpleries (o de romanços, o d'històries). 18 esa es la cosa aquesta és la qüestió. 19 eso es cosa mía això és cosa meva. 20 hace cosa de... fa cosa de... 21 la cosa está que arde la cosa està que bufa. 22 las cosas de palacio van despacio fig esperant t'hi pots florir. 23 llamar las cosas por su nombre dir les coses pel seu nom. 24 lo que son las cosas fam ves per on, ara fixa't, ara ves. 25 no hay tal cosa no hi ha res de tot això, no és pas cert (o pas veritat). 26 no sea cosa que [no vaya a ser que] no fos cosa (o cas) que. 27 no ser cosa del otro jueves (o del otro mundo) no ésser res de l'altre món. 28 ser cosa de [convenir] ésser cosa de. 29 ser cosa de ver, de oír caldre veure-ho, sentir-ho, valer la pena de veure-ho, de sentir-ho. 30 ser cosa mala [un niño] no ésser cosa bona, ésser de la pell del diable, ésser més dolent que la pesta (o que la tinya), haver mamat llet de cabra. 31 ser poca cosa ésser poca cosa. |
204.
estar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
segur. Estoy en que no lo sabía, estic segur que no ho sabia. 47 estar en sí saber el que es fa. 48 estar en todo pensar en tot. 49 estar fuera ésser fora. 50 estar hecho estar fet. Está hecho un hombre, està fet un home. 51 estarle bien [lo tiene merecido] massa poc, fort. 52 estar mal estar malament [...]
|
205.
hi
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
mai, jugaba mucho con Nuria, pero ahora no juega nunca con ella. Segur que te'n sortiràs, només cal que hi confiïs, seguro que saldrás de esta, solo hace falta que confíes en ello. 8 [reemplaça una determinació introduïda per qualsevol preposició que no sigui de] [puede no traducirse]. Ell es conforma [...]
|
206.
de 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
dentadura!31 [darrere d'un substantiu d'autorització, permís, etc i davant d'un infinitiu] para, de p fr. Va obtenir la llicència d'anar-se'n, obtuvo la licencia para irse. 32 [complement de l'adj qualificatiu] de. Una cambra plena de joguines, un cuarto lleno de juguetes. Està segur de si mateix, está [...]
|
207.
cabeza
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
perquè et serveixi de lliçó. 70 estar mal (o tocado) de la cabeza fam estar tocat de l'ala (o del bolet), no ésser-hi tot. 71 flaco de cabeza [inseguro] cagadubtes, poc segur de si mateix. 72 hacer a alguien levantar cabeza fig fer aixecar (o alçar) el cap a algú. 73 hacerse un bolo en la cabeza fig [...]
|
208.
amagar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, que no el trobo? recondir, amagar o desar en un lloc segur. encauar, amagar quelcom dins un cau o altre amagatall. enforatar escamotejar, amagar una cosa als ulls d'algú sense que aquest s'adoni de com ha estat fet. ensofronyar, entaforar. encofurnar emboscar, amagar algú ficant-lo en l'espessor [...]
|
209.
disposició
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
endreç, manera com hom disposa o endreça alguna cosa. 2 Estat d'esperit o de cos en què hom es troba per a fer quelcom. aptitud. facultat(sovint en pl.) predisposició capacitat mitjans(fig.). És un home de molts mitjans. instint(fig.). Té un instint segur per a [...]
|
210.
Sigles. Formació
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Escola Superior de Música de Catalunya
ARESTA Arxiu Electrònic Segur i Tramitació Administrativa
Una altra mena d'abreviacions són els anomenats mots creuats, que es formen normalment a partir
de la unió de fragments de mots que es prenen com a base.
ofimàtica oficina + informàtica
boirum boira + [...]
|