Hi ha una sèrie de verbs (anomenats inacusatius) que tenen un subjecte que s'interpreta com un complement directe. Per aquest motiu, quan aquest subjecte és plural, el verb també va en plural. Per exemple:
Falten més plats.
Sobren entrades per al ball.
Ara arriben els convidats a l'acte.
Cal [...]
La paraula que designa un conjunt de factors o d'unitats és context, i no contexte.
El plural de context és contextos o contexts, i no contextes.
[...]
singular el verb també va en singular. Per exemple: El públic, malgrat la pluja, ha estat pacient i no ha marxat.
Si l'atribut és plural, el verb també va en plural. Per exemple: El públic, malgrat la pluja, han estat pacients i no han marxat.
Passa el mateix quan el subjecte és un pronom neutre [...]
La forma Pirineus, en plural, és la forma principal per fer referència a la serralada situada al nord de la península Ibèrica. Com a forma secundària, també hi ha la forma Pirineu, en singular. Per exemple:
L'Alt Pirineu és una part dels Pirineus, entre la Seu i el Pont de Suert.
Tens tot el [...]
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb venir és veniu. En canvi, la forma vingueu correspon a la segona persona del plural del present de subjuntiu. Per exemple:
Veniu quan vulgueu (i no Vingueu quan vulgueu).
Ara bé, cal tenir en compte que en contextos negatius es fa servir [...]
les postres per postres
El mot postres en català és femení plural, no pas masculí ni singular. Per exemple:
En aquest restaurant les postres sempre són delicioses. (i no el postre o els postres)
Si fas unes postres mallorquines causaràs sensació. (i no un postre mallorquí o uns postres [...]
Les paraules Carnaval i Carnestoltes són equivalents quan es refereixen al període de caire festiu que precedeix la Quaresma i en què són típiques les rues i les festes de disfresses.
La forma Carnavals, en plural, no és adequada per anomenar aquesta festivitat. Per exemple:
Els Carnavals [...]
El verb dar, que significa 'donar, regalar', actualment no s'usa en totes les formes del paradigma habitual: estan en desús la primera, segona i tercera persona de singular i la tercera del plural del present d'indicatiu i del present de subjuntiu:
Present d'indicatiu
do, das, da, dem, deu, dan [...]