A l'hora de triar entre l'ús de les preposicions per o per a, cal determinar quin significat té en l'oració el complement introduït per aquesta preposició, tot i que, de vegades, costa distingir entre un sentit i un altre. En el cas de l'ús d'aquestes preposicions davant de nom, un dubte molt [...]

En llengua general, un dels significats que tenen tant el verb designar com el verb nomenar és 'indicar alguna persona per a un càrrec o una funció'. Tant designar com nomenar, poden portar un complement que indica el càrrec i que no va introduït per preposició. Per exemple: Han nomenat Fabio [...]

Els pronoms forts ell, ella, ells i elles, en general, es fan servir per fer referència a entitats humanes. Així, per esmentar entitats no humanes se sol optar per altres elements, com ara un pronom adverbial (en o hi), un demostratiu (generalment seguit de nom) o un sintagma nominal definit amb [...]

Hi ha alguns fenòmens relacionats amb la vocal àtona que són acceptables en els parlars en què són propis. Els més destacables són els següents: A la plana de Lleida, la a àtona final se sol pronunciar com a e oberta: baixa, tassa, (jo) cantava, Lleida. En nord-occidental i en valencià [...]

En tots els parlars, llevat de la major part del valencià, la erra gràfica final dels mots aguts no se sol pronunciar encara que vagi seguida de la marca de plural -s. Per exemple: clar, clars (pronunciats cl[á], cl[á]s, però clara, clares, claror, pronunciats amb erra simple) sopar (pronunciat [...]

Generalment, el complement directe no va introduït per la preposició a, si s'exceptuen casos de possible ambigüitat, de paral·lelisme, de desplaçament de complement o de certs quantificadors.  Pel que fa als quantificadors, cal tenir en compte els casos següents: 1. Quan el complement directe [...]

Davant d'un infinitiu, és possible fer servir les preposicions per i per a en els parlars que distingeixen aquestes dues preposicions (valencià, tortosí, i en els parlars més occidentals del nord-occidental), o bé només la preposició per, en els parlars que només usen aquesta preposició (en la [...]

Generalment, el complement directe no va introduït per la preposició a, a diferència del complement indirecte. Cal tenir en compte, però, els casos següents:  1. Si s'altera l'ordre bàsic de l'oració, de vegades hi pot haver ambigüitat entre el complement directe i el subjecte, o bé pot ser [...]

en reconeixement de El nom reconeixement de vegades forma part de l'expressió en reconeixement, que s'utilitza per destacar la feina o els mèrits d'algú en el context d'una celebració. Aquesta expressió regeix la preposició de (i no altres preposicions com a o per). Per exemple: Li van atorgar la [...]

Per indicar a quina edat li ha passat a algú alguna cosa se sol fer servir la construcció formada per la contracció als + xifra + anys. Per exemple: Ha mort als noranta anys. Als quinze anys va decidir marxar de casa. També es pot optar per construir l'expressió de l'edat amb la preposició [...]