FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup substituent d'una molècula cromogènica, saturat, salificable, que li afavoreix el color en provocar un desplaçament de la longitud d'ona del màxim d'absorció òptica del grup cromofòric. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enutjar fortament, provocar ira (en algú). El seu discurs aïra l'oposició. S'aïra contra la passivitat de la noia. Tenir desafecte o aversió (envers algú o alguna cosa). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
el lliurament de l'arma. requerir algú d'amors Demanar-li que accepti l'amor del demandant. Desafiar, provocar, (algú) a combatre. Dos cavallers el requerien a una batalla a ultrança. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Coberta de protecció del sistema d'antenes de radiocomunicacions i radar, especialment de les aeronaus, dissenyada de manera que permet el pas de les ones radioelèctriques sense provocar cap distorsió ni atenuació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de titil·lar; l'efecte. Sensació que hom té de pessigolles o acció de fer-les, especialment quan els dits toquen la mucosa nasal o la gargamella per provocar l'esternut o el vòmit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de redreçar; l'efecte. Reforma per a millorar alguna cosa. Acció destinada a sanejar les finances d'una corporació o a provocar la recuperació de l'economia o d'algun dels seus sectors. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, provocar (en algú) un fort enuig, una gran irritació. M'enrabia que no vinguin mai a l'hora convinguda. Enutjar-se fortament, irritar-se. S'enrabia tot sovint amb sa germana. No em facis enrabiar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enraonaments entre la gent referits a un fet o circumstància tingut per reprovable. L'actitud d'en Joan va provocar moltes enraonies. Rumor sense fonament. Havia corregut que estava embarassada però no eren més que enraonies. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Secta dualista originada a Bulgària a partir de la meitat del segle x, i difosa per l'Europa mediterrània, que intentà d'aprofitar-se de les aspiracions eslaves per a provocar una reforma social de l'Església oriental. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de salar. Procés consistent en l'addició de sals, generalment clorur sòdic, a una mescla o una solució per tal de provocar la precipitació d'alguna de les substàncies dissoltes o d'afavorir-ne l'extracció amb un solvent. [...]