FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corrent ideològic espanyol desenvolupat al final del segle xix i principi del segle xx que preconitzava una sèrie de reformes polítiques, econòmiques i socials per a la regeneració del país. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de l'horta de Múrcia. Relatiu o pertanyent a aquesta regió o als seus habitants. Dialecte espanyol parlat a les hortes de Múrcia i d'Oriola. Relatiu o pertanyent al panotxo. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ratlleta que es posa sobre una lletra com a signe diacrític o d'abreviació, especialment el que s'usa en espanyol en la ñ o en el portuguès en alguns diftongs nasals. Nota desfavorable. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Soldat del cos d'infanteria que dona guàrdia d'honor als reis de l'Estat espanyol. Des de la tardana edat mitjana, cos de guàrdia de reis, sobirans o grans senyors. Soldat armat amb una alabarda. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moviment polític espanyol del segle xix defensor de l'absolutisme monàrquic, del foralisme regional i dels drets successoris del príncep Carles de Borbó a la corona d'Espanya, després de la mort del seu germà, Ferran VII. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Noi, noia. Grans i minyons. Mestre de minyons. A sants i a minyons no els prometis que no els dons. Si sou bons minyons, demà anirem d'excursió. minyó de muntanya Escolta² 2 . Membre d'un antic cos de forces policíaques de l'Estat espanyol, paral·lel al Cos de Mossos [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de l'antiga Hispània. Espanyol 1 . Emigrant d'Hispània que s'establí a la banda nord dels Pirineus, en els dominis francs, fugint del territori andalusí. Hispanoamericà, especialment quan resideix als Estats Units. Relatiu o pertanyent als hispans. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer-se prestar. Li vaig manllevar molts diners, però ja els hi he tornat. Manlleva-li els llibres que necessites. Treure per a si (quelcom) d'un altre. La Lluna manlleva la seva claror al Sol. Els mots catalans manllevats a l'espanyol. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
espanyol, president del Govern. president del govern Cap del Govern nomenat pel cap de l'Estat d'acord amb el resultat de les eleccions. president entrant President que entra a ocupar el càrrec que ha deixat vacant el seu predecessor. president sortint President que deixa d'ocupar el càrrec. [...]
