Cerca

Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 2.060

81. Oracions de relatiu adjectives amb antecedent oracional / Relatiu neutre: 'la qual cosa', 'cosa que', 'fet que' / 'Ha vingut la seva mare, el que l'ha sorprès' o 'Ha vingut la seva mare, la qual cosa l'ha sorprès'?
Font Fitxes de l'Optimot
relatiu la qual cosa fa referència a ha vingut la seva mare).  En aquest tipus d'oracions de relatiu, es fan servir tant el pronom relatiu la qual cosa, com la construcció formada per un nom (generalment és cosa, fet, tot i que pot ser qualsevol altre) + que . En canvi, en aquests casos no són possibles [...]
82. L'accent gràfic / Tipus d'accent que pot dur cada vocal
Font Fitxes de l'Optimot
L'accent gràfic s'escriu sobre vocals majúscules i minúscules i marca la síl·laba tònica dels mots. En català es distingeixen dos tipus d'accent: l'obert o greu (`) i el tancat o agut (´). La vocal a, si ha de dur accent, sempre el porta obert, mentre que la i i la u, si en porten, sempre duen l [...]
83. El complement de règim
Font Fitxes de l'Optimot
84. Contraccions amb article salat: 'as', 'des', 'pes', 'cas'
Font Fitxes de l'Optimot
Les preposicions a, de i per i la forma ca (reducció de casa) es contreuen quan es troben amb l'article salat, tal com passa també amb l'article literari el i els: a + es: as de + es: des per + es: pes ca + es: cas Aquestes contraccions es troben tant en noms comuns com en noms de lloc, per [...]
85. 'entendre' o 'entendre-s'hi'? / Verbs amb el pronom feble 'hi'
Font Fitxes de l'Optimot
alguna cosa'. Per exemple: El meu fill entén molt d'animals. El meu fill entén molt en animals. Malgrat que aquest complement es pot construir amb les preposicions en o de, quan se'n fa la pronominalització només és possible fer servir el pronom hi, i no és possible fer la pronominalització amb en [...]
86. Règim verbal de emportar / menjar per emportar o per emportar-se?
Font Fitxes de l'Optimot
'acord amb els parlars que diferencien les dues preposicions (valencià, tortosí, i en els parlars més occidentals del nord-occidental). Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (23.2.3d)  [...]
87. Oracions de relatiu: explicatives i especificatives / Oracions de relatiu: amb coma o sense coma? / Els turistes, que estaven marejats,... i Els turistes que estaven marejats...
Font Fitxes de l'Optimot
Quan una oració de relatiu complementa un nom que la precedeix (l'antecedent), s'anomena adjectiva perquè fa la funció que faria un adjectiu, és a dir, de complement del nom. Per exemple: El noi que xerra equival a El noi xerraire L'home que bada equival a L'home badoc Les oracions de relatiu [...]
88. per part de en oracions passives
Font Fitxes de l'Optimot
La locució per part de en general té el sentit de 'pel que es refereix a'. Per exemple: Per part d'ella, l'assumpte queda tancat. Sovint, però, aquesta expressió també es fa servir en les oracions passives per indicar l'agent o qui realitza l'acció. Per exemple: Gol per part del Barça [...]
89. 'més... que' o 'més... de'?; 'menys... que' o 'menys... de'? / Els quantificadors comparatius: 'tan', 'tant', 'més' i 'menys' / Comparatives d'igualtat, superioritat i inferioritat
Font Fitxes de l'Optimot
Les construccions comparatives se solen construir amb els quantitatius tan, tant, més i menys. Poden establir una relació d'igualtat (El despatx és tan petit com el teu) o de desigualtat (Fa més calor que l'any passat, Tinc menys deures que el trimestre passat).  1. Comparatives d'igualtat [...]
90. Règim verbal de informar: li informem o l'informem?
Font Fitxes de l'Optimot
El verb informar és transitiu i exigeix un complement directe de persona. A més a més, també porta un complement preposicional introduït per les preposicions de o sobre. Si és una oració introduïda per la conjunció que, la preposició s'elideix. Per exemple: Informarem el director de la caiguda [...]
Pàgines  9 / 206 
<< Anterior  Pàgina  4  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  Següent >>