Resultats de la cerca frase exacta: 6
|
1.
empordanès -esa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de l'Empordà. Relatiu o pertanyent a l'Empordà o als seus habitants. [...]
|
|
2.
empordanès
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-esa adj i m i f ampurdanés -esa. [...]
|
|
3.
Empordanès, Mas
Font
Nomenclàtor de Catalunya
Alt Empordà
Figueres
Empordanès, Mas
Edificació aïllada (mas, casa...) [...]
|
|
4.
accent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que expressa un sentiment de l'ànima. L'accent de la passió. Amb accent franc. Amb accent de desdeny. Veu, cant, llenguatge. Els dolços accents del rossinyol. Entonació particular, manera de pronunciar peculiar dels habitants d'una contrada. Parlar amb accent empordanès. [...]
accent
|
|
5.
Topònims i gentilicis de Catalunya
Font
Fitxes de l'Optimot
Aquests són els topònims i gentilicis corresponents a les comarques i caps de comarca de Catalunya ordenats alfabèticament.
Alta Ribagorça: ribagorçà -ana
Alt Camp: de l'Alt Camp
Alt Empordà: empordanès -esa, alt-empordanès -esa
Alt Penedès: penedesenc -a
Alt Urgell: alt-urgellenc -a
Amposta [...]
|
|
6.
ampurdanés
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-esa adj i m i f empordanès -esa. [...]
|
accent
1 1 m. [FL] [LC] Prominència d'una síl·laba sobre les síl·labes adjacents en una seqüència fònica determinada, deguda a una major intensitat, durada o altura. Accent d'intensitat o de força. Caure l'accent en la darrera, la penúltima o l'antepenúltima síl·laba d'un mot. Tenir o portar, un mot, l'accent sobre la darrera, la penúltima o l'antepenúltima síl·laba. L'accent de canvia és sobre la i.
1 2 m. [FLL] [LC] Element constitutiu del vers, el qual, per a ésser harmoniós, ha de tenir accentuades determinades síl·labes.
1 3 m. [MU] Reforç de la intensitat, l'atac o la durada que es dona a determinats sons per marcar el ritme o compàs. Accent gramatical. Accent musical.
1 4 [FL] accent de quantitat Accent que empra com a element distintiu la durada de les vocals i de les síl·labes.
1 5 [FL] [FLL] [MU] accent expressiu Accent que cau damunt una síl·laba i que, augmentant-ne la intensitat i normalment la durada i l'altura, posa en relleu el mot al qual pertany.
1 6 [FL] accent fix Accent que recau sistemàticament sobre la mateixa síl·laba dels mots, propi de llengües com ara el txec.
1 7 [FL] accent fonètic Accent 1 1.
1 8 [FL] accent lliure Accent que ocorre en síl·labes distintes d'un mot segons les circumstàncies fonètiques, morfològiques o sintàctiques, propi de llengües com ara el català.
1 9 [FL] accent melòdic Accent que empra com a element distintiu l'elevació del to de la veu.
1 10 [FL] [MU] accent principal Accent fonètic preeminent d'una de les síl·labes respecte de les altres en una seqüència fònica.
1 11 [FL] accent prosòdic Accent de quantitat.
1 12 [FL] [MU] accent secundari Accent fonètic de grau menor al principal.
2 1 m. [LC] Inflexió de la veu que expressa un sentiment de l'ànima. L'accent de la passió. Amb accent franc. Amb accent de desdeny.
2 2 m. pl. [LC] Veu, cant, llenguatge. Els dolços accents del rossinyol.
3 m. [LC] Entonació particular, manera de pronunciar peculiar dels habitants d'una contrada. Parlar amb accent empordanès. Accent castellà.
4 1 m. [FL] [LC] Signe escrit sobre una vocal d'acord amb l'ortografia de cada llengua per a indicar-ne la qualitat o altres característiques.
4 2 [FL] accent agut Accent gràfic que baixa de dreta a esquerra (´).
4 3 [FL] [LC] accent circumflex Accent gràfic que consisteix en un traç angular amb el vèrtex dirigit cap a dalt (^).
4 4 [FL] accent diacrític Accent gràfic usat per a diferenciar mots que altrament serien homògrafs.
4 5 [FL] [LC] accent gràfic Accent 4 1.
4 6 [FL] accent greu Accent gràfic que baixa d'esquerra a dreta (`).