Resultats de la cerca frase exacta: 65

11. secularització
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de secularitzar o de secularitzar-se; l'efecte. Pèrdua o minva de poder explicatiu i referencial que experimenten les religions tradicionals en la societat moderna. [...]
12. minvada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Minva de les aigües d'un riu o d'un altre curs d'aigua. Reducció de dos punts a un, en fer peces de gènere de punt, en aquells llocs on cal estrènyer-les.  [...]
13. minvant
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que minva. Lluna minvant. Interval de temps que s'escola entre la lluna plena i la lluna nova. En heràld., lluneta amb les banyes dirigides al flanc sinistre de l'escut. Minvada 1.  [...]
14. acréixer
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer augmentar per graus. Acréixer els beneficis i disminuir les despeses. Els guanys que en trauran acreixeran ràpidament la seva fortuna. Augmentar per graus. La remor minva un moment, però retorna i s'acreix.  [...]
15. corsecar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar (en un ésser vivent) una minva de la humitat interna que li cal per a viure ufanós. El sol i la manca d'aigua han corsecat les plantes. Aquests disgustos em corsequen. Els rosers es corsequen. Es corsecava de ràbia. [...]
16. desmillorar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer estar més malament, en més mal estat que com estava. La sequedat ha desmillorat la terra. La malaltia l'ha desmillorat molt. Sofrir una minva en l'estat de salut, el bon aspecte, la bona aparença. Va desmillorar-se com si li llevessin la carn a pessics. [...]
17. clientela
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de les persones que són els clients d'un professional, d'un establiment obert al públic. Tenir una clientela nombrosa, distingida. La clientela augmenta, minva. A l'antiga Roma, conjunt de clients d'un patró. Conjunt de les persones que cerquen el favor d'algú posat molt [...]
18. entelar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Recobrir (un objecte brillant, llustrós) d'un tel que en destrueix o en minva la brillantor. Entelar un vidre, un mirall, amb l'alè. Les llàgrimes li entelaven els ulls. Entelar-se els vidres de les ulleres. De l'emoció, se li entelava la veu. Destruir o fer minvar el valor (d [...]
19. afluixar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Deixar anar. Afluixar un renec. Fer tornar fluixa (una cosa) disminuint-ne la fortalesa, la intensitat, el vigor. Han afluixat el vi afegint-hi aigua. Un medicament per a afluixar la febre. Cal afluixar la feina. Afluixar un vis o caragol. Esdevenir fluix, amb minva de fortalesa, d'intensitat, de vigor [...]
20. consumir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
intensa afecció física o moral, el dejuni, fer perdre el vigor, la vitalitat (a algú), causar-li amagriment i minva en l'estat de salut. Pobra noia: el neguit la consumeix. El nàufrag es consumia de fam i de set. Consumir-se esperant.  [...]
Pàgines  2 / 7 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  Següent >>