afegiment afegit afegitó perllonga, peça addicional que s'afegeix a alguna cosa per allargar-la. additament addició gaia, afegit de roba que hom fa en un vestit per donar-li el vol necessari. apèndix intercalació coda, compassos afegits al final d'una composició musical. floritura, ornament [...]

1 irrevocable immutable final decisiu permanent terminant irreversible conclusiu inapel·lable(una sentència, un judici, etc.) Ant. Interí. Provisional. Provisori. Temporani. Transitori. De primera intenció. Interlocutori (dit d'una ordre o sentència no definitiva). 2 En definitiva. En resum. Tot [...]

1 El fet i el resultat d'atacar. escomesao escometiment contraatac escalada, atac final, quasi definitiu. Donar l'escalada als murs de la ciutat assetjada. agressió, atac no provocat. assalt, salto assaltament, atac brusc d'una fortalesa, nau, etc., per apoderar-se'n. Donar l'assalt. Prendre per [...]

acotació, anotació al marge d'un escrit. apuntació. Em vaig apuntar l'adreça, però he perdut l'apuntació. postil·la, anotació que es fa al marge o al peu d'un escrit per aclarir-ne el text. nota marginal colofó, anotació posada al final d'un llibre, en la qual consten diverses circumstàncies d [...]

1 acabança fi(f.) final(->) finiment acaball, esp. en la frase Tenir mal acaball. terme límit terminació. La terminació dels estudis. coronament(d'una obra o acció) deseixida(ant.), en el moment en què cessa una cosa. sortida, en frases com A la sortida de l'hivern. [...]

deu, etc. declinar. El sol ja comença a declinar. desembarcar, baixar del vaixell, del tren, etc. descavalcar, baixar de cavall. saltar, baixar d'un vehicle, esp. en marxa. Va saltar del tramvia abans d'arribar al final. 2 Pervenir a un nivell més baix, a un grau inferior d'intensitat. minvar [...]

. apòcope, supressió de lletres o de síl·labes a la fi d'un mot. elisió. L'elisió d'una vocal. síncope, supressió d'un o més sons medials d'un mot. crasi, supressió d'una vocal, per fusió de la vocal final d'un mot amb la inicial del mot següent. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 darrero darrerà postrem suprem. L'hora suprema. extrem. Arribar a l'extrema vellesa. L'extrem Orient. ressaguer, el qui resta l'últim. Cp. ressagot punter, que és a la punta d'una cosa. El carreter cavalcava sobre la mula puntera. final saguer, es diu d'una persona o cosa que, en una sèrie [...]

més alt a què pot arribar una cosa. final testa, cadascun dels dos extrems d'una post, d'un taló, etc. paroxisme, màxim d'intensitat d'un accés de dolor, d'ira, etc. pol(fig.). D'un pol a l'altre, d'un extrem a l'altre. capdamunt, en la loc. adv. al capdamunt. Al capdamunt de la pujada. Al [...]

, poema de caràcter romàntic. amebeu, poema compost d'estrofa i antístrofa, en què els personatges parlen alternativament. lloa, poema laudatori. rondell, poema en el qual es repeteixen, a mitja estrofa, els dos primers versos, i al final els tres primers. epigrama, poema breu, esp. satíric. vers, en [...]