FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de vestir femenina de llana, de seda, etc., de forma rectangular que, posada a les espatlles, serveix d'abric o d'adorn. Drap bast emprat com a mantell pels dervixos. xal de Caixmir Xal decorat ricament, fabricat amb teixit de Caixmir. xal de Caixmir Xal de seda amb dibuixos a l'estil [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sector de terreny planer i impermeable cobert per un mantell d'aigües molt somes, sovint fangoses i riques en matèria orgànica, format prop de la costa o en àrees interiors mal drenades, que pot ésser parcialment cobert de vegetació herbàcia o arbòria. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels fringíl·lids, d'uns 13 centímetres de llargada, de mantell castany fosc, pit vermellós i front roig viu el mascle, de plomatge brunenc ratllat la femella (Carduelis cannabina). passerell becgroc Ocell de la família dels fringíl·lids [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mantell quadrat o rectangular usat pels antics grecs i romans. Insígnia pontifical que consisteix en una banda blanca amb quatre creus negres que es posa a les espatlles penjant sobre el pit, que el papa dona als metropolitans i a altres primats com a signe de jurisdicció. Dosser [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Còlic miserere. Animal urocordat de la classe dels ascidiacis, de cos cilíndric, verdós, blanquinós o rogenc i de mantell transparent i tou (Ciona intestinalis). budell de gat Corda prima, feta de fil de budell, emprada en l'ormeig de pescar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels muscicàpids, de plomatge bru al mantell i al carpó i amb el pit ple de taques fosques sobre un fons clar, d'uns 30 centímetres de llarg (Turdus viscivorus). griva cerdana Ocell de la família dels muscicàpids, amb el cap i el carpó [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels caràdrids, d'uns 30 centímetres de llargada, amb el mantell verd fosc tornassolat, el pit negre, els costats del cap i les parts inferiors blanques i un plomall negre al cap (Vanellus vanellus). fredeluga gregària Ocell de la família dels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels gàvids, que pot recórrer nedant per sota l'aigua uns centenars de metres, de plomatge gris al mantell i blanc al dessota. calàbria agulla Ocell de la família dels gàvids, d'uns 68 centímetres de llargada, bec prim i dret (Gavia arctica [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
escolopàcids, de plomatge estiuenc totalment negre i de bec brunenc amb la base del maxil·lar inferior roja (Tringa erythropus). gamba verda Ocell de la família dels escolopàcids, amb el dors blanc i el mantell gris, de bec fosc i potes de color verd (Tringa nebularia). [...]
