Resultats de la cerca frase exacta: 7.287
|
41.
desmarxat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ha perdut molt del seu tremp físic i moral, del seu bon funcionament, del seu bon ordenament i endreçament. [...]
|
|
42.
seuós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té o conté seu. Que és untat de seu. [...]
|
|
43.
portàtil
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que hom pot dur damunt seu, de bon transportar. Un orgue portàtil. [...]
|
|
44.
retrovendre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tornar (una cosa comprada) al seu venedor tornant aquest el seu preu. [...]
|
|
45.
en contra + possessiu, a la vora + possessiu / en contra meu o en contra meva? / girar-se contra seu o girar-se contra seva?
Font
Fitxes de l'Optimot
En les locucions prepositives en contra + possessiu i a la vora + possessiu, el possessiu pot ser tant masculí com femení (meu/meva;
teu/teva; seu/seva;
nostre/nostra; vostre/vostra). Per exemple:
Seien a la vora teu/teva.
El noi era a la vora nostre/nostra.
Durant tota la reunió ha anat en [...]
|
|
46.
ejacular
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llançar fora seu, expel·lir amb força (una secreció, especialment l'esperma). Expel·lir l'esperma. [...]
|
|
47.
receptiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capaç de rebre dins seu, d'absorbir, de contenir. Disposat a acollir idees o propostes. [...]
desnaturar
|
|
48.
finor
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de fi. La finor de les seves mans, de la seva pell. La finor d'aquelles perles. La finor del seu olfacte, del seu paladar. La finor del seu esperit. [...]
|
|
49.
enseuar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Untar de seu. [...]
|
|
50.
desnaturar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El sobirà, deslligar del vincle de vassallatge (un vassall seu) tot proscrivint-lo del regne. Un vassall, deslligar-se del vincle de vassallatge amb el sobirà. Un cavaller mai no s'ha de desnaturar del seu rei. [...]
|
desnaturar
1 v. tr. [LC] Desnaturalitzar .
2 1 tr. [HIH] El sobirà, deslligar del vincle de vassallatge (un vassall seu) tot proscrivint-lo del regne.
2 2 intr. pron. [HIH] Un vassall, deslligar-se del vincle de vassallatge amb el sobirà. Un cavaller mai no s'ha de desnaturar del seu rei.