71.
desprendre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 desagafar desadherir desencastar desaferrar desenganxar desencolar desatacar exhalar(vapor, olor, gasos) emetre(llum, calor) 2 (desprendre'spron.) deseixir-se. Això és ben meu, i no me'n vull deseixir. desensenyorir-se despullar-se de renunciar a saltar. Ha saltat un botó. esllavissar-se [...]
|
72.
cedir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. donar (->) abandonar (->) alienar deferir, cedir quelcom per condescendència. deixar, cedir per testament. Va deixar una casa a la seva amiga. transferir apropiar. Apropià al seu fill la seva casa de camp. renunciar, cedir algú una cosa per pròpia voluntat. Renunciar [...]
|
73.
abandonar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Deixar una cosa en poder d'algú, a la discreció d'algú; renunciar a una cosa. deixar. Deixar els estudis. cedir renunciar. Renunciar a una empresa. lliurar. Lliurar una ciutat a l'enemic. abdicar(les opinions, els interessos, les creences, etc.) desertar, abandonar un partit, una causa, etc [...]
|
74.
resignar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 renunciar. 2 (resignar-sepron.). Acceptar amb conformitat una cosa. conformar-se(->) sotmetre's doblegar-se(fig.) acceptar(tr.). Acceptar la mort, resignar-s'hi. adaptar-se, conformar-se a quelcom. Cal adaptar-s'hi. parar l'esquena(fig.) arronsar les [...]
|
75.
como
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tan... como para no tan... que. Su enfermedad no es tan grave como para renunciar al viaje, la seva malaltia no és tan greu que hagi de renunciar al viatge. conj 10 [causal] com que. Como no llegabas, me he ido, com que no arribaves me n'he anat. 11 [con subj] [condicional] si [amb ind]. Como no vayas [...]
|
76.
voler 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
encabessar-se(una cosa), íd. tenir ganes de obstinar-se a entossudir-se a proposar-se(->) encapritxar-se amb (una cosa) exigir(->) Cp. perseguir (fig.), desitjar, ambicionar Ant. Renunciar. Refusar. 2 admetre. 3 Voler dir: significar. Manuel [...]
|
77.
deixar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
blanco. 12 [renunciar de fer] dejar, abandonar. Ha deixat els estudis, ha dejado los estudios. 13 [cessar] dejar. Això ha deixat de tenir interès, esto ha dejado de tener interés. 14 [llegar] dejar, legar. L'oncle, en morir, em deixà una caseta, el tío, al morir, me dejó una casita. 15 [prestar] dejar [...]
|
78.
Equivalències castellà - català. estar y pasar por v intr
[PDF, 932 kB]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
estar y pasar por v intr - ajustar-se a / atenir-se a / sotmetre's a v intr En un conflicte,
renunciar a la iniciativa pròpia i actuar segons indica un contracte, un jutge, un
tribunal arbitral, etc.
ES: Hay que estar y pasar por el reglamento. Las partes se condenan a estar y
pasar por un [...]
|
79.
Equivalències castellà - català. dimitir v tr i intr
[PDF, 932 kB]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
dimitir v tr i intr - dimitir v tr i intr Renunciar a un càrrec, especialment quan hi ha
dificultat, incapacitat o incompatibilitat per exercir-ne les tasques pròpies.
NOTA: Els verbs cessar i dimitir són en part sinònims, però dimitir sol usar-se
quan hi ha dificultats per exercir la feina [...]
|
80.
deixar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
discreció d'algú. renunciar a abstenir-se de 3 prestar. 4 Deixar que una cosa o una persona resti en el seu lloc, no emportar-se-la. deixar estar. Deixa-ho estar allà on era. 5 Deixar anar: Amollar. Aviar(->). Soltar. Desbotar, deixar anar bruscament allò que és a dins. Engegar. 6 [...]
1 Cessar de tenir agafat quelcom. jaquir (poc usat) gicar (dial.) posar estacionar (el cotxe, la moto) aparcar, íd.; també, fig., deixar pendent un assupte. desempomar, deixar de tenir empomada una cosa. deposar. El llot deposat per la riuada. Fig. Deposar les armes. desembarassar-se (d'una cosa) amollar (→) llegar, deixar en testament. heretar, fer hereu algú. El complement és la persona que hereta. 2 No prosseguir quelcom, deixar-ho per algun temps o per sempre. remetre. Remetre una cosa a demà, a l'any que ve, a les calendes gregues (per un temps indefinit). Remetre una cosa a la discreció d'algú. renunciar a abstenir-se de 3 → prestar. 4 Deixar que una cosa o una persona resti en el seu lloc, no emportar-se-la. deixar estar. Deixa-ho estar allà on era. 5 Deixar anar: Amollar. Aviar (→). Soltar. Desbotar, deixar anar bruscament allò que és a dins. Engegar. 6 Deixar-se anar: Llançar-se. Esguimbar-se. 7 Deixar de fer: Estar. Per nosaltres no estigueu. Ometre (→). © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |