FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rompre (una pinya). Pegar amb el puny clos al cap (d'algú). Mira que t'espinyaré! Espinyar el nas, els morros, a algú. haver-se d'espinyar Algú, haver de restar sense una cosa que volia o desitjava. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta herbàcia biennal de la família de les bromeliàcies, de fulles llargues, rígides, estretes i de marge espinós, disposades en roseta, originària de l'Amèrica tropical i cultivada per la seva infructescència comestible, la pinya tropical o pinya americana [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes monocotiledònies, que comprèn arbres, arbustos i lianes, generalment amb arrels aèries, de fulles estretes i llargues, disposades en tres rengleres, flors unisexuals sense periant i agrupades en espàdix i fruits carnosos soldats en una mena de pinya, de [...]