191.
iconòmetre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aparell per a mesurar la distància d'un objecte de grandària coneguda o la grandària d'un objecte situat a una distància coneguda, segons la imatge que en dona una lent de longitud focal coneguda. [...]
|
192.
liquació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Procés de separació de dues o més substàncies de punts de fusió diferents, per refredament lent d'aquestes substàncies des de l'estat de fusió i per la solidificació successiva dels diferents components de la mescla. [...]
|
193.
espargani
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta herbàcia de la família de les esparganiàcies, de fulles amplament linears i coriàcies i flors verdoses, reunides en denses inflorescències globoses, que es fa als aiguamolls i a les aigües de curs lent (Sparganium erectum). [...]
|
194.
convex -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que presenta una rodonesa esfèrica en relleu, talment que les perpendiculars a la superfície divergeixen d'aquesta enfora. Un mirall convex i un altre còncau. Una lent convexa. En mat., que conté el segment comprès entre qualsevol parell de punts. [...]
|
195.
ocular
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'ull. Percebut pels ulls. Lent o sistema de lents d'un instrument òptic que és situat en el lloc on l'observador aplica l'ull i serveix per a augmentar la imatge produïda per l'objectiu. [...]
|
196.
convergir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dues rectes, dirigir-se envers un mateix punt. Els radis d'un cercle convergeixen envers el seu centre. Els rajos de llum, després de travessar la lent, convergeixen tots devers el focus d'aquesta. Diverses coses o diverses persones que procedeixen de llocs diferents, dirigir-se envers un [...]
|
197.
camaleó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rèptil saure de la família dels camaleòntids, de cos comprimit lateralment, cua prènsil, llengua molt llarga i projectable, lent en els seus moviments i notable pels canvis de coloració que pot experimentar la seva pell. Persona que canvia d'opinió segons les ocasions. [...]
camaleó
|
198.
al·luvió
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Revinguda d'aigua contra la riba, inundació. Conjunt de sediments transportats i dipositats per les aigües corrents. Accessió natural dels béns immobles consistent en l'increment successiu i lent de terres produït als predis afins a rius, com a conseqüència del [...]
|
199.
cicònids
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells de l'ordre dels ciconiformes, de grans dimensions, amb les potes i el coll llargs i el bec llarg i recte, de vol lent i pausat, i distribució cosmopolita, a la qual pertanyen les diverses espècies de cigonyes. Individu d'aquesta família. [...]
|
200.
aberració
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
són desplaçades en la direcció del moviment de la Terra a conseqüència de la velocitat finita de la llum. Aberració estel·lar. En una lent o mirall, no convergència, en un sol focus, dels rajos de llum que emanen d'un únic punt. Aberració d'esfericitat [...]
|