61.
capa
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Peça de vestir. mantell clàmide, capa romana o grega, antiga. capeta, capa petita que cobreix fins a mig cos. capiroto gorguet, capeta amb caputxa, dels professors d'universitat, etc. valona, coll gran girat, a manera de capa. capot, peça d'abric més estreta que la capa, amb mànigues i [...]
|
62.
transportar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
carretejar, transportar amb carros. Cp. carregar. Aquest auto pot carregar set persones. bastaixar, transportar a coll o a mà. transbordar, transportar persones o mercaderies d'una nau o un vehicle a un altre vehicle. trastejar, transportar, esp. mobles. barquejar, transportar en barca. garbejar [...]
|
63.
sotmetre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Posar algú o alguna cosa en estat de subjecció. asservir subjugar, literalment, posar sota el jou. endogalaro posar el dogal al coll(fig.). Endogalar algú amb deutes. Endogalar un poble. enjovar(fig.) encadenar(fig.) supeditar. Els majors oprimien i supeditaven els menuts. apoderar. Vencé [...]
|
64.
allargar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
estirant-la. esllenegar, allargar un teixit estirant-lo. continuar. Aquest carrer s'ha de continuar fins a la plaça. estendre. Estendre una planxa de ferro martellejant-la. estirar. Estirar el coll. dilatar. Els carrils s'han dilatat amb la calor. desencongir, allargar una cosa que s'havia encongit. 2 [...]
|
65.
hipòcrita
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
hipòcrita, que obra malèvolament però ho dissimula (Alc.). comediant simulador nyau-nyauo nyeu-nyeu colltort, hipòcrita esp. en coses de religió. No et fiïs de colltorts. ésser del coll tort tartuf, home hipòcrita que fingeix virtut (Alc.). mosca balba sepulcre emblanquinat(expressió treta de l'evangeli [...]
|
66.
vèncer
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
tombar-lo. domaro domtar. Domar les passions. salvar(un obstacle, una dificultat, etc.) destronar(fig.) subjugar. Subjugar les passions. guanyar el capítol, aconseguir allò que es disputava entre molts. cantar victòria posar (algú) fora de combat posar el peu al coll(d'algú) dormir sobre el camp de [...]
|
67.
moure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, moure les espatlles o muscles. manejar(intr.), moure les mans en parlar. Bé, home: no manegis tant quan parlis! bracejar, moure els braços. culejar, moure el cul. anquejar, íd. remenar(euf,), íd. pestanyejar, moure les pestanyes. llaviejar, moure els llavis. collejar, moure el coll [...]
|
68.
caminar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
més a poc a poc. anar a pas de bou (o de tortuga), caminar molt a poc a poc. carregar-se les cames al coll, posar-se a caminar. passejaro fer una passejada o anar a passeig, caminar lentament, sense un objectiu determinat. caminar de recules, caminar de cul enrere. recular, caminar tornant enrere [...]
|
69.
cop 1 [o colp]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. tostorro, cop donat al cap. tossoló, cop que hom es dona al cap. closquet, petit cop, esp. a la closca. bufetada(->) clatellada(->) esquenada(a l'esquena) costellada(a les costelles) camallada(a la cama) collada (al coll) esplanissada, cop donat de pla amb una espasa, un sabre, etc. culatada [...]
1 patac trompada patacada batzac o batzacada, cop fort. topada aürt, cop brusc. contracop, repercussió d'un cop. etzibada, cop donat a algú o a algun animal. xoc percudida Cp. percussió: acció de percudir. tust. Donar un tust a la porta. anellada, cop d'anella o picaporta. pic. Donar un pic a la porta amb l'argolla. Donar un pic a la campana amb el batall. repicó, íd. continuat. truc, el cop que hom dona a una porta amb l'argolla o amb els nusos dels dits. volea o bolei, cop donat a una cosa mentre està boleiant. passatú, cop que hom dona, fluix i ràpid. esclatarada, cop violent que hom es dona en caure. Pegar una esclatarada. esclat, íd., en la frase pegar un esclat. batut, cop fort, esp. en caure. embat, cop de l'ona, del vent. embatol, íd., suau. batec, cop que es donen dues peces d'un objecte que no estan prou fixes. batement (del cor; també de portes, finestres, etc.) bleva, cop donat a una persona. El seu pare li va donar una bleva. ventallot o ventallada, íd. Et clavaré una ventallada. pinya o pinyac, cop de puny. màstec o mastegot, cop donat amb la mà. calbot, cop de mà al cap. plantofada, cop donat amb la mà. potada, cop de pota; per ext., de peu. guitza (→), coça o bitzac, íd. puntada de peu colzada (amb el colze) genollada (amb el genoll) pernada (amb la cama) pitrada (amb el pit) caparrada (amb el cap). Donava caparrades a les parets. testarrada, íd. carbassada o carbassotada, íd. tusta, íd. ditada (amb un dit) polzada (amb el polze) tossada, cop donat per una bèstia amb el tos o part alta del cap. També es diu, per ext., d'un cop donat amb el cap per una persona. ancada o culada (amb les anques) becaina (→), cop de cap que hom fa adormit. morrada, cop donat amb els morros i, per ext., amb la boca. dentada, cop de dents d'un senglar, etc. tostorro, cop donat al cap. tossoló, cop que hom es dona al cap. closquet, petit cop, esp. a la closca. bufetada (→) clatellada (→) esquenada (a l'esquena) costellada (a les costelles) camallada (a la cama) collada (al coll) esplanissada, cop donat de pla amb una espasa, un sabre, etc. culatada (amb la culata d'un fusell) tionada (amb un tió) buscallada ramalada (amb el ramal) martellada palada, cop de pala, esp. el cop de pala que un remer dona a l'aigua estant la pala del rem submergida a l'aigua. esperonada, cop d'esperó. fuetada flingantada vergassada maçada sabatada corretjada palmetada bastonada xurriacada cinglantada cinglada cuada (amb la cua) espasada (amb l'espasa) pedrada terrossada estocada (amb l'estoc) baldada (amb la balda a la porta) airada, cop d'aire. 2 Donar un cop o cops: Copejar o colpejar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
70.
trencar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
rompien contra les roques. escarxar-se, fer-se miques, una cosa, en topar violentament contra una altra. colltrencar-se, trencar-se, una cosa, pel coll. L'ampolla del vi ha caigut i s'ha colltrencat. esmorrar-se, trencar-se els nas, en una caiguda. rebentar(intr.) esclatar. Tant [...]
|